Pell d'ase

(El Príncep va fer cridar a totes les dones a palau per provar-se l'anell. Ho va fer amb l'esperança de trobar a la dona dels seus somnis, però cap dona noble tenia les mans prou petites i fines. Finalment, va cridar a ''Pell d'ase'', la qual va aparèixer amb una pell d'ase damunt i la cara bruta).

Príncep: Ets tu la qui viu al final del passadís fosc, a la tercera quadra de la granja?

Pell d'ase: Sí, senyor.

Príncep: Ensenya'm la ma! Ets la meva última esperança per trobar la propietària d'aquest preciós i car anell

Pell d'ase: Les meves mans estan brutes de cuidar animals, em sap greu.

Príncep: No importa, moltes vegades les aparences enganyen.

Pell d'ase: No vull posar en dubte la paraula del meu príncep, però no ho veig convenient.

Príncep: No et preocupis, serà un moment... Un anell no fa mal a ningú!

Pell d'ase: Confiaré amb vostè.

(Pell d'ase va treure la seva petita, blanca i delicada ma de princesa. Tothom es va sorprendre molt en veure aquella ma).

Príncep: No entenc la teva vergonya! Tens les mans més delicades que he vist mai

(Pell d'ase somriu contenta i avergonyida per les paraules del príncep. A continuació, aquest li prova l'anell i per sorpresa de tots, és la ma que cercaven!)
Príncep: Ets tu, la dona dels meus somnis! Ets tu la dona que em fa emmalaltir, la que ocupa el meu pensament de dia i de nit, i que no em deixa viure tranquil! Oh, delicada ma! Quant de temps esperant aquest moment... Ara, amb tots el respecte del món, et demano que et llevis les pells d'ase, i et canviïs les robes. Vull veure el teu verdader rostre!

Pell d'ase: Immediatament, ara venc.

(Pell d'ase se'n va a la seva quadra, es dutxa i es possar el seu vestit més guapo)

Príncep: Ets més guapa que en els meus somnis

Pell d'ase: Gràcies (avergonyida)

Príncep: Em donaríeu l'honor, de casar-me amb tú?

Pell d'ase: sí! sí! ho estava desitjant

(Els dos enamorats es besen apassionadament i celebren el seu amor amb tot el poble)