No tenc paraules per descriure l'oi que em fas. Agafaria la teva cara i l'estamparia contra una pared! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii amb totes les meves forces! No t'import gens? Com pots ser capaç de fer-me aixo? Em veus com una cosa insignificant? No signific res per a tu? Com em pots fer açò? T'odii! T'odii! No en vull saber res de tu!
L'altre dia mirava fotos de la nostra infància juntes. Ella i jo, ningú ens podia separar. No saps el que vaig plorar... Quins records! Sortim juntes per tots els llocs: cumple anys, dies festius, cap d'anys, dies d'estiu, dies d'estar per casa... per tot! Recordes el dia on em vaig pensar que la perdia? Ho vaig passar molt malament! No imaginava una vida sense ella! Era tan guapa i atractiva. Tenia algo especial que no em deixava separar-me d'ella, era com un vici per a jo! Pitjor que la nicotina per una persona fumadora... molt pitjor! Lo nostre era obsessió, passió...
I tot aixo ha acabat culpa teva! T'odii! T'odii! No em cansaré mai de dir-te que t'odii! Aquesta no te la perdonaré mai! M'has clavat una punyalada per l'esquena, atacant al que mes m'agrada. Has posat el dins dins la ferida i has anat a fer mal... Sabies perfectament, que el meu amor cap a ella era molt important per a jo! I per tot aixo, em venjaré. Serà una venjança cruel i molt dura. Jo de tu, dormiria sempre amb un ull obert, perquè quant menys ho esperis... pam! La venjança aconseguirà calmar o augmentar el meu odi, qui sap...
Per molt que culpa teva, mamà, ja no la pugui tenir al meu costat, vull cridar als quatre vents: MAI T'OLVIDARÉ, GAMEBOY!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada