Monòleg de Shakespeare, versió vulgar.

Què putes he de fer? Ja estic fart, no sé si  pigar-me un tir o continuar en aquesta merda de vida. Estic per agafar una pistola i fotre quatre tirs, així ho envii tot a pendre per es cul d'una puta vegada. Segur que si me mor no hauré d'aguantar cap subnormal que m'emprenyi i toqui es collons. Però estic acollunida, per el que pot passar després d'estirar sa pota. Estic de mala llet, ostia ja! Està ple de xentusa que me comanda i sa justícia va anar a pendre per cul fa estona. I per acabar de rematar, s'amor fot oi, ningú m'estima. No tenc motius per suportar sa vida malparida que m'ha tocat, tot seria tan fàcil com clavar-me un guinavet! I ja està, ben tiesu, però feliç.