Carta d'amor

Fa temps que necessit xerrar amb tú. Tracta sobre algo important per a jo... No estic molt segura si confessar-ho és la millor opció, però no puc aguantar més!

Recordes el dia que ens vam conèixer? Qui em diria que pujant dalt l'escenari del karaoke d'aquell bar de mala mort, coneixeria a la persona més important de la meva vida? El principi els dos estàvem molt tallats, morts de vergonya. Érem dos desconeguts units aquell vespre pel destí!

Després tu em vas agafar la ma i vam començar a cantar. A partir d'aquell moment, tot va ser diferent... La vergonya va desaparèixer! Estava còmoda al costat d'un estrany... I a l'acabar la cançó et vaig mirar i vam començar a riure. Va ser aquí, quan em vaig donar compte de que formaries part de la meva vida.

I aquí estic, escrivint aquesta carta per confessar-te que t'estim! T'estim molt! Molt? Em quedo curta! No tenc paraules per dir el que sent per tú! Sé que tot aixo sona molt cursi, però és el que sent! No puc deixar de pensar amb tú... i si no hi ets, et trob tant a faltar..Ara mateix, no sé que faria sense tú! Ets molt especial en la meva vida, i no imagín el meu futur sense estar al teu costat.

Però, si tu no sents el mateix no vull que canvii res entre nosaltres. No et vull perdre! I si tu només vols amistat, ho acceptaré per poder seguir al teu costat.

Esper la teva resposta amb ànsies.

Amb molt d'amor, Alba.