(Aquesta obra està pensada per a ser representada amb persones damunt un escenari disfressades.)
Poma: Bon dia senyora taronja!
Taronja: Bon dia senyora poma! Com està avui?
Poma: Estic un poc preocupada... (Diu acotant el cap)
Taronja: Que et passa?
Poma: Vaig arribar a aquesta casa amb les meves germanes, però no hi son!
Taronja: Els has cercat be? (preocupada)
Poma: Sí, (trista) però no hi ha manera... No hi son!
Taronja: I que creus que deu haver passat?
Poma: No ho sé, no ho entenc... No entenc res! Sempre he estat mes verda que les altres, creus que no m'accepten i per això m'han abandonat? (preocupada)
Taronja: No! Jo penso que deuen haver anat a algun lloc. Prest tornaran, tranquil·la!
Poma: Ahir, a la hora de dinar, vaig escoltar crits... Crec que eren de la meva germana petita!
Taronja: No diguis tonteries!
Poma: Ho jur! Ho jur! Vaig escoltar crits! (Cridant)
Taronja: Estàs totalment segura d'això? (sorpresa)
Poma: Sí! Totalment segura! Posaria la ma al foc!
Taronja: I no vas escoltar res mes?
Poma: Antes des crits, vaig escoltar unes veus molt entranyes...
Taronja: Jo crec que estaves somiant...
Poma: Hi ha confiança, no? Et puc confessar una cosa?
Taronja: (intrigada) Sí! Jo t'escolt! conta, conta...
Poma: Però no vull que riguis!
Taronja: Tranquil·la, el teu secret estarà en bones mans.
Poma: (avergonyida) Vaig veure com un gegant enorme l'agafava! Ella començava a cridar, però el gegant no en feia cas.
Taronja: ajajajajajja (riu) Venga, ves a dormir... Et fa falta!
Poma: No ho dic en broma! Era un gegant molt gran! Era un monstre molt estrany, tenia els cabells llargs i tenia dues cames amb les que podia caminar de peus!
Taronja: I que va fer després el monstre amb la teva germana?
Poma: Se la va menjar! Mentre ella cridava, i cridava.
Taronja: Em sap molt de greu per tu... Sí, em sap molt de greu que no tenguis el cap en el seu lloc! Deixa de dir tonteries i ves a dormir! Descansa una estona guapa!
Poma: Calla ja! Penso que aquest monstre ha fet el mateix amb les altres...
Taronja: No et canses d'inventar coses?
(Escoltem una porta que s'obra, i passos)
Poma: Que és aquesta renou?
Taronja: Tens por? (Amb aires de superioritat)
(Una ma gegant agafa a la taronja i la taronja comença a cridar)
Taronja:. Ahhhhhhhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Poma, ajuda'm! tenies rao! Ahhhhhhhhhhhhhh!
(Un gran silenci)
Poma: Jo ho he dit i ningú m'escolta... Soc el següent! Ahhhhhhhhhhhhh! (cridant)
(Es tanquen les llums i acana l'obra)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada