Fa trenta anys a un petit poble aprop de Paris, hi vivia una dona jove: na Martina. Tothom la coneixia per la seva curiosa afició als animals i per el seu famós collar de llenya.
Tot va començar un dia d'estiu. Na Martina va sortir de casa per anar a l'hipòdrom, ja que tenia una carrera molt important on es jugava guanyar el primer premi. Caminant pel carrer es va trobar un troç de llenya molt petit amb forma de cor. L'hi va recordar al seu estimat cavall, en Llamp, per això el va agafar i el va convertir en un collar amb l'ajuda d'un cordell. A partir d'aquell moment, es va convertir en el seu objecte de la bona sort.
A l'arribar a l'hipòdrom va veure al seu contrincant més dur, en Bep Marqués, un cantant menorquí i un gran aficionat als cavalls. Immediatament, va anar a saludar:
- Martina: Hola Bep, tot be?
- Bep: Sí, però estaré millor després de guanyar la carrera.
- Martina: No estàs massa segur?
- Bep: Tothom sap que el meu cavall es més ràpid que el teu. Accepteu ja, Martina.
- Martina: Baixa els fums, Bep. Et desig molta sort!
- Bep: No em fa falta, el meu cavall es tan perfecte com la meva veu. Però gràcies igualment.
- Martina: Que guanyi el millor!
Els dos contrincants van anar als seus llocs i va començar la carrera. Quan faltava una simple volta per acabar, na Martina anava en segona posició i en Bep era el primer. Però, de sobte, na Martina va agafar molt fort el seu collar amb una ma i les rendes del cavall amb l'altre. Llavors, va succeir un miracle: na Martina va guanyar la carrera!
A partir d'aquest moment, na Martina, el seu collar de llenya i en Llamp van passar a ser una llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada