Poema, Miquel Martí i Pol.

Tens els ulls plens de llum.

Evoco rams de fosca i rams de llum. 

Que evoques en els teus pensaments?

Amb rams de llum guarneixo solituds,
amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Digues, desig, quin és el teu secret.

 Evoco cossos bells, i d'entre tots
evoco el teu que estimo i que conec. 
  

Que recordes quan em mires?

Evoco llocs insòlits i actituds
clarament incitants; rostres i veus,
i els fixo en tu que me'ls fas tots presents.

Com em veu el teu cor calent?

Vibrant geografia del combat. 

Mirem de fer present el temps.

Com si el passat ens pertanyés, i el temps
no convertís en cendra els anys, 

Que la nostra flama duri per sempre. 

tornem a la penombra amiga i al secret
i et toco els pits i el sexe i tu respons
càlidament com jo. 

Només em veus com un record d'un vespre?

Marta, no escric
damunt la sorra fina dels records. 

De què parles?

Parlo de tu i de mi, d'ara mateix
i del teu cos i el meu en un sol cos.

Miquel Martí i Pol. Estimada Marta