Fa molt de temps, a un lloc molt llunyà hi vivia un pagès molt pobre. Vestia molt malament, fins i tot duia les soles de les sabates foradades. Però, tenia una possessió. Al ser l'ultim de deu germans, va heretar un tros de terra tan petit com un mocador. Desafortunadament, aquest tros de terra estava situada dalt un turó terregós, la qual cosa, l'obligava a pujar i baixar per dur puals d'aigua.
Els joves del poble fugien d'ell com de la pesta. El veien com un home miserable, lleig, pobre i simpàtic. Així que consideraven que no valia ni cinc cèntims.
Afortunadament, al poble del costat hi vivia una al·lota pobre. Però, aquesta posseïa una gran bellesa. Era tan polida, que el pagès va anhelar la seva ma. De manera que li va demanar si volia ser la seva esposa. Els pares molt tristos, van confessar que només els hi podien donar un pinyol de préssec com a regal de matrimoni. I, el pare va contar al pagès, que d'aquí a tres anys segurament podria vendre préssecs i guanyar doblers.
Després de cassar-se, el pagès la mirava hores i hores. De manera que oblidava anar a la muntanya. Malauradament, un dia van quedar sense menjar i ella va decidir dibuixar-se a ella mateixa, com a solució al problema. Així el pagès podia pujar a la muntanya sense deixar de mirar a la seva estimada.
Ell va pujar a la muntanya cantant una cançó, i quan la trobava a faltar mirava el retrat que estava clavat a una canya. Però, un dia de vent es va desenganxar i va volar. El jueu es va tirar a per ell, però el va perdre.
Desgraciadament, el retrat va arribar al palau d'un gran samurai. Aquest estava bevent te aburrit quan va veure el preciós retrat. Aquella al·lota era tan polida, que havia de ser seva. De manera que va ordenar als seus guàrdies que anessin casa per casa sercant a la noia.
Ella es va resistir, però no va servir per a res: la van enviar a palau. I el pobre jove, a l'arribar a casa es va sentir molt dolorit perquè la seva estimada no va sortir a veure'l.
La pobre noia vivia baix la violència i les amenaces. A partir d'aquell moment, va deixar de somriure i va entrar en un silenci constant.
Tres anys després, l'al·lota i el samurai dinaven quan van sentir una cançó cantada per un pobre venedor de préssecs. Ella, al escoltar-ho, va somriure! I el samurai va fer entrar al pobre venedor i el va obligar a canviar-se la vestimenta amb la seva. Així, el samurai podia baixar per imitar al venedor i fer somriure a la seva dona. A continuació el samurai va cridar: Et diverteixes esposa meva?
Quan va voler tornar a pujar, els guàrdies no li van obrir sa porta ja que no el van reconèixer. D'aquesta manera, el samurai es va convertir en un venedor de préssecs i la parella de pobres, ara rics, van viure feliços per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada