El dia de cap d'any del 2005 va ser un dia molt trist per a en Pere. Era un home baixet i prim, molt treballador i humil. Havia passat la seva vida treballant de sol a sol per poder mantindre a la seva família: una dóna, una filla i dos fills. En aquestes èpoques de l'any en Pere sempre comprava el millor menjar, la millor beguda, la roba més elegant i la decoració més divertida. Peró aquest any tot va ser diferent...
Al despertar-se es va sentir buit, sol, trist i sense cap mena d'il·lusió. Va encendre un cigarret, es va asseure damunt el llit, i va començar a pensar en el dia que l'esperava. Va decidir sortir de casa al capvespre amb la seva xaqueta vella de cada dia. Desprès de caminar, va arribar a una tenda on havia moltes ofertes de diferents caves. Se'n va adonar de que no li venien de gust, ja que no estava de bon humor, però es va decidir per comprar el més barat.
A l'arribar a casa va optar per decorar-la, Peró aquesta vegada amb decorats típics i senzills. A continuació, va agafar la roba de l'armari i es va vestir.
Quan ja ho tenia tot preparat es va asseure a la taula; A l'obrir el bòtil, el cava va sortir en totes les direccions, i a l'hora de omplir-se la copa, només quedava una gota. Desafortunadament, el tap del bòtil va caure dins la copa, deixant a en Pere sense cava aquell vespre.
En Pere va començar a plorar desconsoladament. Per què no era dins el cotxe jo també? Per què va haver de morir la meva família? No es podia haver mort el borratxo que es va xocar contra el seu cotxe? Que he fet jo per merèixer això? Es demanava a ell mateix; Feliç any nou Pere! Un altre any de Soledat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada