En Josep camina llegint un apassionant llibre de'n Sigfrid, un heroi molt valent. Està molt il·lussionat per la lectura, de manera que llegeix amb molt d'interés i atenció. Al arribar a la plaça dels pins comença a tenir por, ja que se'n adona de que mai serà tant valent com el seu heroi. Llavors, el protagonista molt trist puja dalt d'un precipici amb l'única intensió de llevar-se la vida i demostrar la seva valentia.
De cop i volta, apareix un amic seu. Mira a en Josep amb indiferència i es decideix per xerrar amb ell.
Isaac: Que fas allà dalt?
Josep: -Mirant cap a baix del precipici, i amb veu trista i apagada- Em vull morir! Ningú m'estima! No soc valent! Em vull morir!
Isaac: -Demostrant indiferència- Tu sabràs el que fas...
N'Isaac segueix caminant i apareix la mare den Josep molt enfadada.
Mare: -Cridant- Que fas allà dalt Josep! Baixa ara mateix!
Josep: -Amb llàgrimes als ulls- Em vull morir! Ningú m'estima! Em vull morir! No soc valent!
Mare: -Indignació- Deixa de dir bogeries i vina aquí ara mateix! No ho repetiré més, eh! Vina aquí ja!
Finalment, apareix l'oncle molt interessat per l'espectacle.
Oncle: -Diu a la mare- Que fa en Josep allà dalt?
Mare: -Indignació- Diu que es vol morir i que ningú l'estima!
L'oncle molt humiliat per aquesta escena, agafa a en Josep d'un braç i l'obliga a baixar d'una estirada.
Oncle: -Cridant i amb cara de pocs amics- No veus que fas el ridícul!?
En Josep molt avergonyit camina amb el cap baix al costat del seu oncle, reflexionant amb el seu heroi i la seva mala experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada