HISTÒRIA TRISTA (DIÀLEG)

- Pere: Uff... Em tenc que aixecar del llit? Quina vessa! A més a més, no estic d'humor i no tinc ganes de res... Bonu, sí! Vull un cigarret!


Agafa un cigarret de damunt la taula i l'encén.


- Pere: Fumar em relaxa. Saps? Cada dia al despertar pens el mateix. Vosaltres sabeu a que em refereix... ho sabeu millor que ningú! I tant que ho sabeu, si això ens va canviar la vida! I després de tot això, avui he de passar es dia de cap d'any tot sol! Per cinquena vegada! Estic fart ja... Crec que aniré a passejar! Necessit un poc d'aire fresc...

En Pere agafa la jaqueta vella de cada dia, obra la porta del carrer i surt a caminar. 


- Pere: Recordeu aquesta botiga? Cada any veníem aquí a comprar els adorns nadalencs! I veis aquella altre d'allà? Sempre compràvem el millor cava! Ara hi aniré, però aquesta vegada compraré el més barat!

Entra a la botiga, demana el cava mes barat i camina fins a casa seva. Al arribar, decideix decorar-la i vestir-se amb l'esmoquin de cada any.


- Pere: Ja està tot preparat! Ara només em d'obrir el bòtil de cava i brindar per un any nou millor!

A l'obrir el bòtil el cava surt en totes les direccions, i a l'hora de omplir-se la copa, només queda una gota. Desafortunadament, el tap del bòtil cau dins la copa, fent desaparèixer la gota que quedava. Immediatament, en Pere comença a plorar desconsoladament.


- Pere: Estic fart de tot! Ja no puc més! Tot em va malament! Per què no era dins el cotxe jo també? Per què vau haver de morir? No es podia haver mort el borratxo que es va xocar contra el vostre cotxe? Que he fet jo per merèixer això?


En Pere camina fins al llit amb sa fotografia de la seva família a la ma. 


- Pere: Tenc tantes ganes de tornar a xerrar amb vosaltres... Em sent ridícul xerrant amb la vostra fotografia! Però, d'aquesta manera sent la vostra presencia i no estic tan sol...

Deixa les ulleres damunt la tauleta, s'acomoda dins el llit, apaga la llum i tanca els ulls.


- Pere:  Feliç any nou Pere! Demà serà un altre dia...