La lectura és a la ment allò que l'exercici és al cos...

El poeta anglès, Joseph Addinson fa una similitud entre llegir i fer exercici. Les dues activitats, provoquen grans millores en la vida de cada persona.

Aquesta oració destaca la importància que té llegir en les nostres vides per ser persones cultes i per posar en forma el nostre cervell. I, al mateix temps, la importància que té l'exercici físic per posar en forma el nostre cos i tenir un bon estat físic.

La raó per la què llegeixes no és només per passar el temps i entretenir-te, també és per tenir la ment plena de cultura, idees, creativitat, estimulacions... Al mateix temps, la raó de fer exercici no és només pastar-ho be o riure una estona amb els amics. També ho fas exercici per augmentar el teu potencial físic i tenir més resistència. De manera, que estimulant el cervell i els músculs del cos, pots progressar en tots els sentits.

La idea del text, finalment, seria estimular a la gent a estimular les seves ments i cosos. Ja que son dos fets paral·lels que t'ajuden en la teva vida diària.

PER A QUÈ SERVEIX EL TEATRE?

Un actor, igual que es públic, utilitza el teatre per desconnectar i evadir-se del seu món. Quan ets dalt l'escenari deixes de ser n'Helena, en Jaume, na Clara, en Toni, n'Alba... Deixes de ser tu mateix! D'aquesta manera pots representar un altre paper totalment diferent al de la vida real. Això, agrada molt als actors, ja que poden deixar de pensar en els seus maldecaps; A més a més, et sents molt bé i amb una gran satisfacció, al veure que tot el teu esforç a valgut la pena quant el públic aplaudeix.
Al acabar l'obra de teatre, t'emociones al pensar que potser no tornaràs a representar aquest paper. Però, al mateix temps, estàs content d'haver viscut aquesta experiència i tens ganes de repetir-ho.

Es públic, també gaudeix molt amb el teatre. Als espectadors els hi agrada veure obres teatrals i sentir diferents emocions: tristesa, alegria, diversió, pena... Et seus a la butaca i et deixes endur per les diferents escenes.

El teatre serveix bàsicament per això: passar-ho bé, imaginar, actuar, desconnectar, improvisar, evadir-se, gaudir i viure noves i grans experiències.

HISTÒRIA TRISTA

El dia de cap d'any del 2005 va ser un dia molt trist per a en Pere. Era un home baixet i prim, molt treballador i humil. Havia passat la seva vida treballant de sol a sol per poder mantindre a la seva família: una dóna, una filla i dos fills. En aquestes èpoques de l'any en Pere sempre comprava el millor menjar, la millor beguda, la roba més elegant i la decoració més divertida. Peró aquest any tot va ser diferent...

Al despertar-se es va sentir buit, sol, trist i sense cap mena d'il·lusió. Va encendre un cigarret, es va asseure damunt el llit, i va començar a pensar en el dia que l'esperava. Va decidir sortir de casa al capvespre amb la seva xaqueta vella de cada dia. Desprès de caminar, va arribar a una tenda on havia moltes ofertes de diferents caves. Se'n va adonar de que no li venien de gust, ja que no estava de bon humor, però es va decidir per comprar el més barat.

A l'arribar a casa va optar per decorar-la, Peró aquesta vegada amb decorats típics i senzills. A continuació, va agafar la roba de l'armari i es va vestir.

Quan ja ho tenia tot preparat es va asseure a la taula; A l'obrir el bòtil, el cava va sortir en totes les direccions, i a l'hora de omplir-se la copa, només quedava una gota. Desafortunadament, el tap del bòtil va caure dins la copa, deixant a en Pere sense cava aquell vespre.

 En Pere va començar a plorar desconsoladament. Per què no era dins el cotxe jo també? Per què va haver de morir la meva família? No es podia haver mort el borratxo que es va xocar contra el seu cotxe? Que he fet jo per merèixer això? Es demanava a ell mateix; Feliç any nou Pere! Un altre any de Soledat...

S'ÀVIA TONIA I EN MIQUEL

Àvia Tonia: - Assenyalant a les barques- Mira Miquel! Els teus pares ja son dins la barca!
Miquel: -Amb innocència-  A on van?
Àvia Tonia: A fer feina
Miquel: -Confós- I que han de fer?
Àvia Tonia: Han de pescar molts de peixets! Després en menjarem per dinar.
Miquel: -Enfadat- Per què no puc anar-hi?
Àvia Tonia: D'aquí uns anys hi podràs anar, paciència!
Miquel: -Trist- Jo ja soc molt gran! Em se vestir i rentar les dents sense l'ajuda dels meus pares...
Àvia Tonia: Si, però anar en barca te perills. Pots caure a la mar!
Miquel: -Sospira- De gran vull ser tan valent com ells!
Àvia Tonia: -Contenta- Ho seràs!
Miquel: -Il·lusionat- Prest podré anar a pescar!

SIGRFID I EN JOSEP

En Josep camina llegint un apassionant llibre de'n Sigfrid, un heroi molt valent. Està molt il·lussionat per la lectura, de manera que llegeix amb molt d'interés i atenció. Al arribar a la plaça dels pins comença a tenir por, ja que se'n adona de que mai serà tant valent com el seu heroi. Llavors, el protagonista molt trist puja dalt d'un precipici amb l'única intensió de llevar-se la vida i demostrar la seva valentia.

De cop i volta, apareix un amic seu. Mira a en Josep amb indiferència i es decideix per xerrar amb ell.


Isaac: Que fas allà dalt?
Josep: -Mirant cap a baix del precipici, i amb veu trista i apagada- Em vull morir! Ningú m'estima! No soc valent! Em vull morir!
Isaac: -Demostrant indiferència- Tu sabràs el que fas...

N'Isaac segueix caminant i apareix la mare den Josep molt enfadada.


Mare: -Cridant- Que fas allà dalt Josep! Baixa ara mateix! 
Josep: -Amb llàgrimes als ulls- Em vull morir! Ningú m'estima! Em vull morir! No soc valent!
Mare:  -Indignació- Deixa de dir bogeries i vina aquí ara mateix! No ho repetiré més, eh! Vina aquí ja!

Finalment, apareix l'oncle molt interessat per l'espectacle.


Oncle: -Diu a la mare- Que fa en Josep allà dalt?
Mare: -Indignació- Diu que es vol morir i que ningú l'estima!

L'oncle molt humiliat per aquesta escena, agafa a en Josep d'un braç i l'obliga a baixar d'una estirada.

Oncle: -Cridant i amb cara de pocs amics- No veus que fas el ridícul!?


En Josep molt avergonyit camina amb el cap baix al costat del seu oncle, reflexionant amb el seu heroi i la seva mala experiència.

HISTÒRIA TRISTA (DIÀLEG)

- Pere: Uff... Em tenc que aixecar del llit? Quina vessa! A més a més, no estic d'humor i no tinc ganes de res... Bonu, sí! Vull un cigarret!


Agafa un cigarret de damunt la taula i l'encén.


- Pere: Fumar em relaxa. Saps? Cada dia al despertar pens el mateix. Vosaltres sabeu a que em refereix... ho sabeu millor que ningú! I tant que ho sabeu, si això ens va canviar la vida! I després de tot això, avui he de passar es dia de cap d'any tot sol! Per cinquena vegada! Estic fart ja... Crec que aniré a passejar! Necessit un poc d'aire fresc...

En Pere agafa la jaqueta vella de cada dia, obra la porta del carrer i surt a caminar. 


- Pere: Recordeu aquesta botiga? Cada any veníem aquí a comprar els adorns nadalencs! I veis aquella altre d'allà? Sempre compràvem el millor cava! Ara hi aniré, però aquesta vegada compraré el més barat!

Entra a la botiga, demana el cava mes barat i camina fins a casa seva. Al arribar, decideix decorar-la i vestir-se amb l'esmoquin de cada any.


- Pere: Ja està tot preparat! Ara només em d'obrir el bòtil de cava i brindar per un any nou millor!

A l'obrir el bòtil el cava surt en totes les direccions, i a l'hora de omplir-se la copa, només queda una gota. Desafortunadament, el tap del bòtil cau dins la copa, fent desaparèixer la gota que quedava. Immediatament, en Pere comença a plorar desconsoladament.


- Pere: Estic fart de tot! Ja no puc més! Tot em va malament! Per què no era dins el cotxe jo també? Per què vau haver de morir? No es podia haver mort el borratxo que es va xocar contra el vostre cotxe? Que he fet jo per merèixer això?


En Pere camina fins al llit amb sa fotografia de la seva família a la ma. 


- Pere: Tenc tantes ganes de tornar a xerrar amb vosaltres... Em sent ridícul xerrant amb la vostra fotografia! Però, d'aquesta manera sent la vostra presencia i no estic tan sol...

Deixa les ulleres damunt la tauleta, s'acomoda dins el llit, apaga la llum i tanca els ulls.


- Pere:  Feliç any nou Pere! Demà serà un altre dia...