Aquesta fotografia és de l'autor Sebastian Salgada, un home de Brasil. Té series fotogràfiques de gran qualitat exposades a museus de tot el mon, ja que son considerades les més importants actualment. Les seves fotografies reflecteixen un contingut paral·lel a els problemes i injustícies de la vida diària. Normalment, l'autor ens vol ensenyar les condicions de vida més difícils.
Aquesta imatge forma part d'una serie fotogràfica molt coneguda: "mines". Explica gràficament les condicions de vida desastroses de les persones que treballen a les mines.
La fotografia està en blanc i negre, per agafar un aire mes dramàtic. A més a més, apareixen unes escales fetes per els mateixos treballadors. Aquest fet, ens fa veure a primer cop d'ull que estan en pèssimes condicions, no son segures i, per tant, es juguen la vida en cada moment. Desafortunadament, han de dur sacs plens de minerals al damunt. Això, ens fa veure amb més claredat el contrast entre la pobresa i la riquesa. Per a que les persones hagin de viure en aquestes condicions de vida tan dolentes, ha d'haver persones que es fan riques gràcies al treball d'aquests pobres.
Per desgràcia, aquesta fotografia es actual. En dies com avui encara hi ha persones sense cara, anònimes, sense una vida digna... Que hi ha més trist que no tenir nom i no ser ningú? Aquests treballadors no semblen persones, sinó que semblen i viuen com animals. Fan feina en baixes condicions de seguretat i amb molt poc espai. En la imatge ens dona la sensació que no tenen prou aire per respirar, ja que estan un damunt l'altre. També, podríem considerar que són persones fetes de fang, ja que surten de la terra.
Tot això, és el que el nostre fotògraf ens vol fer veure i pensar. Hi ha moltes persones que viuen en baixes condicions de vida, i nosaltres, persones que ho tenim quasi tot, sempre volem molt més. Però... ens posam mai a la pell d'aquests pobres miners? Podem arribar a saber com es senten? Que pensen? Que desitgen? Que anhelen? No. Ja que nosaltres, no sabem el que és no ser ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada