A un petit barri pobre de Barcelona hi havia molta delinqüència. Les persones classe social alta no hi volen anar per aquest fet. Era un barri pobre, molt pobre, on hi vivien les persones més desgraciades: sense doblers, sense casa, sense estudis, sense educació... No hi havia res de bo!
Darrere unes capses de cartó, hi vivia en Miquel, un home de mitjana edat, tan o més pobre que la resta del barri, al qual no li agrada la soledat. Era un home diferent, molt especial. Vivia entre capses de cartó i una manta robada. Estava cansat de viure d'aquella manera. Es passava el dia pensant en la seva enamorada, una dona de classe mitja. No tenia el millor físic del món, ni era especial per a ningú, però per a ell era la seva vida. Ella també estava molt enamorada d'ell, però la família d'ella no acceptava aquella relació.
Aquell dia va canviar tot, tot va donar un gir molt gran. "Una senyora grassa va entrar en una panaderia. Era de mitjana edat: 40 o 50 anys. Tenia un aspecte normal, com una dona de fer feines. Si no fos perquè tenia una mirada esfereïdora diríeu que era una dona de vida avorrida, grisa i apagada. Sense cap altre interes que l'ha d'anar a cercar el pa cada dia. Però la dona va entrar vermella com un pebre, esbufegant, amb la cara desencaixada. Esperava amb molta impaciència que la dependenta despatxés al senyor que tenia davant. Quant li va tocar el torn amb un gest desesperat i amb una veu tremolosa va demanar de comprar tot el pa que quedava, tot."
En Miquel estava esperant a la seva estimada defora de la panaderia amb un cotxe robat. N'Anna va entrar i el cotxe va arrancar. Va conduir durant hores i hores per arribar a un lloc molt llunyà. El viatge va ser molt llarg, va durar més d'un més, on els dos amants s'alimentaven únicament de pa.
En Miquel i n'Anna van partir cap a un lloc nou per als dos, per començar una vida nova. Sense famílies, sense pobresa, sense res. Només es tenien a ells dos i als doblers estalviats de n'Anna per al viatge. I a partir d'aquell moment, els dos enamorats van poder viure la vida a la seva manera, i van ser molt feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada