Monòleg Shihoro

Monóleg inicial Shihoro.


-Shihoro: Què és sa vida per una persona com jo? Soc lleig i pobre. Que dic ara? Soc molt lleig! Soc horrible, espantós, un monstre! I pobre? No! Aixo és quedar-se curt!

Els meus pares han mort! - Plora - Què faré jo ara sense pares? Estic molt sol! No tenc a ningú i no tenc res! Bonu, sí, tenc un troç de terra tan petit com aquest mocador! - Treu un mocador de la butxaca - I per acabar de rematar, aquest troç de terra està dalt una muntanya! He de caminar cargat com un ase amb poals d'aigua per poder treballar-la! Quina porqueria de vida... No té cap sentit viure així...  Només esper arribar a trobar l'amor de la meva vida. Poder compartir bons moments en companyia! Poder estimar i ser estimat...


Tampoc demano tan o si? Només vull ser feliç... A vegades tanc els ulls i apareix la noia dels meus somnis! Es preciosa... Puc passar hores mirant-la - Mira el cel amb la mirada perduda i fa un sospir - Però després em despert i torn a la realitat.


Ara ja puc dir que he conegut la soledat.