Monòleg Shihoro

Monóleg inicial Shihoro.


-Shihoro: Què és sa vida per una persona com jo? Soc lleig i pobre. Que dic ara? Soc molt lleig! Soc horrible, espantós, un monstre! I pobre? No! Aixo és quedar-se curt!

Els meus pares han mort! - Plora - Què faré jo ara sense pares? Estic molt sol! No tenc a ningú i no tenc res! Bonu, sí, tenc un troç de terra tan petit com aquest mocador! - Treu un mocador de la butxaca - I per acabar de rematar, aquest troç de terra està dalt una muntanya! He de caminar cargat com un ase amb poals d'aigua per poder treballar-la! Quina porqueria de vida... No té cap sentit viure així...  Només esper arribar a trobar l'amor de la meva vida. Poder compartir bons moments en companyia! Poder estimar i ser estimat...


Tampoc demano tan o si? Només vull ser feliç... A vegades tanc els ulls i apareix la noia dels meus somnis! Es preciosa... Puc passar hores mirant-la - Mira el cel amb la mirada perduda i fa un sospir - Però després em despert i torn a la realitat.


Ara ja puc dir que he conegut la soledat.

El derecho a soñar, Eduardo Galeano

Eduardo Galeano en aquest vídeo parla d'un món somiat on no existeixen les injustícies, la gana, la desigualtat, el racisme, la política... El món del qual parla ell, és un món on tothom té les mateixes possibilitats que els altres i tothom té dret a ser feliç! Es tracta del somni d'un món perfecte.

Ell somia amb un món futur on tot es possible, fins i tot, arriba a pensar que els cotxes seran trepitjats per els cans. A més a més, els humans no estaran tot es dia davant un ordenador, els polítics no invadiran països, no hi haurà classes socials i només hi haurà guerres contra la pobresa.. Tot això sense llevar importància a la igualtat entre homes i dones, i la indiferència del color de la pell. Aconseguint així, en un món futur, que la justícia i la llibertat estiguin unides.

Amb tot això ens intenta fer veure que el món actual és un món ple D'injustícies, racisme, diferencies socials... Un món on no hi ha justícia, llibertat ni respecte. Ens intenta obrir els ulls dient que totes les persones som iguals i no hi ha cap motiu per viure diferent les unes de les altres.

D'aquesta manera totes les persones humanes em d'estimar a la natura de la qual formam part i em de disfrutar d'una vida plena i neta. Així, Eduardo Galeano ens convida a viure d'una manera molt extensa: vivint plenament totes les nits com si fossin la última i vivint els dies com si fossin el primer. 

Ressenya: Cuatro corazones con freno y marcha atrás.

DADES BIBLIOGRÀFIQUES

Autor: Enrique Jardiel Poncela

Títol: Cuatro corazones con freno y marcha atrás.

Editorial: Vicens Vives

Edició: Ediciones Vicens Vives SA

Lloc: Avida. de Sarrià, 130. Barcelona

Any: 1992

Pàgines: 111

CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI

Enrique Jardiel Poncela va néixer a Madrid l'any 1901 i va morir de càncer, arruïnat i oblidat l'any 1952. Va ser un escriptor i dramaturg espanyol. Les seves obres van suposar un atac per la major part de crítiques, ja que es seu humor feia mal als sentiments més sensibles i obria moltes possibilitats còmiques que no sempre eren compreses. A tot això, has de sumar-li els posteriors problemes de la censura franquista. En canvi, les seves obres s'han fet grans amb els anys. Actualment, hi ha pel·lícules i adaptacions a les seves millors obres.

Altres obres: "Cafè universal", "Amor se escribe sin hache", "Usted tiene ojos de mujer fatal", "Tres comedias con un solo ensayo", "Angelina o el honor de brigadier"...

Les seves obres estan relacionades, majoritàriament, amb el teatre absurd. Es va allunyar del teatre tradicional i es va atracar a un altre teatre més intel·lectual, inverosímil e il·lògic.  De manera, que va rompre el naturalisme tradicional en el teatre espanyol de l'època.

GÈNERE DRAMÀTIC I SUBGÈNERE

"Cuatro corazones con freno y marcha atrás" és una obra teatral, de teatre de l'absurd. La podem classificar com: comèdia, humor.

PUNT DE VISTA I VEU NARRATIVA

Punt de vista des de la perspectiva dels personatges:

-Escrita en forma de diàleg (Ja que és escrita per ser representada)

-Utilitza acotacions

- Primera persona

ESTRUCTURA.

Està composta per tres actes d'una sola escena cada un:

-Primer acte: Plantejament

-Segon acte: Nus

-Tercer acte: Desenllaç

TEMA I CONFLICTE DRAMÀTIC

Unes persones es converteixen en immortals gràcies a unes sals màgiques, però descontents amb això, acaben rejovenint. Després d'elegir sa eterna joventut els protagonistes creuen haver trobat sa solució als seus problemes i la felicitat absoluta. Però, el que sembla ser tan extraordinari es converteix en una existència insuportable que els durà a sa desesperació.

Amb aquesta història l'autor ens intenta fer veure que no sempre el que desitjam ens duu la felicitat. A més a més, ens ho intenta fer veure amb un punt de vista còmic. Provocant així, un contrast entre el punt de vista humorístic i un tema tràgic.

ARGUMENT

Cinc personatges es prenen unes sals màgiques, inventades per un d'ells: en Bremón, aconseguint així la vida eterna. Després d'uns anys, estan abandonats a una illa deserta. No poden viure entre la societat ja que la gent notaria la seva eterna joventut. A més a més, aquesta vida eterna els hi provoca molts de problemes: veure morir a tothom, no poder veure créixer als seus fills, viure aïllats... Així, que tots estan anhelant la mort.

L'obra finalitza a casa dels fills de na Valentina i en Ricardo, els quals aparentment son més grans que ells. Aquí es produeixen diferents conflictes tractats amb un punt de vista humorístic, com per exemple: el novio de sa neta de na Valentina, s'enamora d'ella.

Finalment, en Bremón troba unes altres sals màgiques que permeten rejovenir. Però, encara hi ha un problema: Tornaran joves fins ser bebès i moriran a l'arribar a aquest punt, o a l'arribar a aquest punt començaran a tornar grans de nou convertint aixo en un cercle infinit?

ESPAI

Espai escènic:

-Primer acte: La casa del senyor Ricardo

-Segon acte: Illa deserta

-Tercer acte: Casa dels fills de na Valentina i en Ricardo.

TEMPS

Temps de l'acció: 80 anys aproximadament.

Temps de la representació: 140' aproximadament.

PERSONATGES

Personatges principals:

-Ricardo i valentina (110 i 115 anys)

-Bremón i Hortensia (130 i 115 anys)

-Emiliano, el carter (119 anys)

Personatges secundaris:

-Família, criades, Carujedo...

OPINIÓ PERSONAL

Personalment penso que és una obra molt bona principalment per el contrast que utilitza l'autor a l'hora d'escriure, entre el punt de vista humorístic sobre un tema tràgic. D'aquesta manera ens fa veure que podem tractar tot tipus de temes amb humor. Això, ens permet riure en ocasions que normalment no riuries. Al contrari, normalment, ploraries. Per aquest motiu penso que és una obra molt treballada i molt interessant. N'Enrique Jardiel Poncela m'ha fet obrir els ulls i mirar les coses des de una altre perspectiva totalment diferent: l'humor.