No tenc paraules per descriure l'oi que em fas. Agafaria la teva cara i l'estamparia contra una pared! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii amb totes les meves forces! No t'import gens? Com pots ser capaç de fer-me aixo? Em veus com una cosa insignificant? No signific res per a tu? Com em pots fer açò? T'odii! T'odii! No en vull saber res de tu!
L'altre dia mirava fotos de la nostra infància juntes. Ella i jo, ningú ens podia separar. No saps el que vaig plorar... Quins records! Sortim juntes per tots els llocs: cumple anys, dies festius, cap d'anys, dies d'estiu, dies d'estar per casa... per tot! Recordes el dia on em vaig pensar que la perdia? Ho vaig passar molt malament! No imaginava una vida sense ella! Era tan guapa i atractiva. Tenia algo especial que no em deixava separar-me d'ella, era com un vici per a jo! Pitjor que la nicotina per una persona fumadora... molt pitjor! Lo nostre era obsessió, passió...
I tot aixo ha acabat culpa teva! T'odii! T'odii! No em cansaré mai de dir-te que t'odii! Aquesta no te la perdonaré mai! M'has clavat una punyalada per l'esquena, atacant al que mes m'agrada. Has posat el dins dins la ferida i has anat a fer mal... Sabies perfectament, que el meu amor cap a ella era molt important per a jo! I per tot aixo, em venjaré. Serà una venjança cruel i molt dura. Jo de tu, dormiria sempre amb un ull obert, perquè quant menys ho esperis... pam! La venjança aconseguirà calmar o augmentar el meu odi, qui sap...
Per molt que culpa teva, mamà, ja no la pugui tenir al meu costat, vull cridar als quatre vents: MAI T'OLVIDARÉ, GAMEBOY!
dimarts, 20 de març del 2012
Carta d'amor
Fa temps que necessit xerrar amb tú. Tracta sobre algo important per a jo... No estic molt segura si confessar-ho és la millor opció, però no puc aguantar més!
Recordes el dia que ens vam conèixer? Qui em diria que pujant dalt l'escenari del karaoke d'aquell bar de mala mort, coneixeria a la persona més important de la meva vida? El principi els dos estàvem molt tallats, morts de vergonya. Érem dos desconeguts units aquell vespre pel destí!
Després tu em vas agafar la ma i vam començar a cantar. A partir d'aquell moment, tot va ser diferent... La vergonya va desaparèixer! Estava còmoda al costat d'un estrany... I a l'acabar la cançó et vaig mirar i vam començar a riure. Va ser aquí, quan em vaig donar compte de que formaries part de la meva vida.
I aquí estic, escrivint aquesta carta per confessar-te que t'estim! T'estim molt! Molt? Em quedo curta! No tenc paraules per dir el que sent per tú! Sé que tot aixo sona molt cursi, però és el que sent! No puc deixar de pensar amb tú... i si no hi ets, et trob tant a faltar..Ara mateix, no sé que faria sense tú! Ets molt especial en la meva vida, i no imagín el meu futur sense estar al teu costat.
Però, si tu no sents el mateix no vull que canvii res entre nosaltres. No et vull perdre! I si tu només vols amistat, ho acceptaré per poder seguir al teu costat.
Esper la teva resposta amb ànsies.
Amb molt d'amor, Alba.
Recordes el dia que ens vam conèixer? Qui em diria que pujant dalt l'escenari del karaoke d'aquell bar de mala mort, coneixeria a la persona més important de la meva vida? El principi els dos estàvem molt tallats, morts de vergonya. Érem dos desconeguts units aquell vespre pel destí!
Després tu em vas agafar la ma i vam començar a cantar. A partir d'aquell moment, tot va ser diferent... La vergonya va desaparèixer! Estava còmoda al costat d'un estrany... I a l'acabar la cançó et vaig mirar i vam començar a riure. Va ser aquí, quan em vaig donar compte de que formaries part de la meva vida.
I aquí estic, escrivint aquesta carta per confessar-te que t'estim! T'estim molt! Molt? Em quedo curta! No tenc paraules per dir el que sent per tú! Sé que tot aixo sona molt cursi, però és el que sent! No puc deixar de pensar amb tú... i si no hi ets, et trob tant a faltar..Ara mateix, no sé que faria sense tú! Ets molt especial en la meva vida, i no imagín el meu futur sense estar al teu costat.
Però, si tu no sents el mateix no vull que canvii res entre nosaltres. No et vull perdre! I si tu només vols amistat, ho acceptaré per poder seguir al teu costat.
Esper la teva resposta amb ànsies.
Amb molt d'amor, Alba.
dijous, 8 de març del 2012
Penscriure 13
Aquest penscriure parla sobre el desinterès de les persones cap al teatre. Molta gent, últimament, prefereix les noves tecnologies antes que al teatre. Veure a les persones enganxades a la televisió, a l'ordenador, al mòbil o a qualsevol aparell electrònic és molt trist. Culpa de tot aixo, perdem la cultura al nostre país. No ens adonem de que al passar tot el dia davant una pantalla, estem perdent el temps. Per qué no sortir i anar al teatre? Moltes persones no aprecien el teatre, ja que no el coneixen. Vivim en una societat on és més normal veure a un fiet de vuit anys amb un mòbil d'última tecnologia, que veure un fiet amb il·lusió per anar a una representació teatral. Entre tots hauríem d'impedir que tot això vagi a més, o serem els culpables de la falta de gent culta i de la mort del teatre.
Maleïda Poma, Resum lectura.
Maleïda Poma és una obra de teatre infantil escrita per Anna Ballester. Amb aquest llibre viatgem a la Grècia clàssica, on apareixeran presentats en la primera escena del primer acte els deus grecs més importants: Zeus, Déu del cel, el llamp, la pluja i el sol, defensor de la veritat i protector de la justícia; Hera, reina dels déus, protectora de les dones i del casament; Apol·lo, déu de la guerra i bellesa masculina; Hermes, missatger dels déus; Posidó, déu dels oceans; Discòrdia, deessa dels embolics i la discòrdia; Príam, Rei de Troia i representant del sexe; Paris, fill de Príam, el qual viu a la terra i fa de pastor; Hades; déu dels morts i de l'infern; Atenea; defesa de la saviesa i patrona dels guerrers; i per últim, Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa.
Zeus i Hera volen celebrar una festa amb tots els deus, i decideixen no convidar a Discòrdia perqué allà on va causa problemes. Però, malauradament, la deessa dels conflictes ho descobreix i decideix idear un plan per espanyar la festa. Després de pensar molt, decideix anar a la festa i deixar una poma d'or amb l'inscripció: ''Per a la deessa mes bella''. A partir d'aquest moment Hera, Afrodita i Atenea comencen a discutir sobre qui és de les tres la deessa més guapa. I Zeus, intentant posar pau, decideix demanar l'opinió a un humà, Paris.
Hermes acompanya a les tres deesses fins la terra, i elles comencen a tontejar amb ell. Intentant ser les elegides, les tres el sobornen amb diferents ofertes. I Paris, a l'escoltar l'oferta d'Afrodita: aconseguir l'amor de la dama més bella, la va triar a ella.
Tots junts, Paris inclós, van tornar a l'Olimp. Però això no va agradar gens al pare de Paris, en Príam, ja que al néixer el seu fill li van dir que aquest seria el causant de la destrucció del seu regne. Així que va idear un plan per enviar a Paris el més enfora possible: la terra. I al mateix temps, Paris desitjava anar a la terra per estar amb la seva estimada. Finalment, el seu pare el va enviar a la terra a complir amb una missió, i en Paris hi va anar encantat.
A l'arribar allà, Paris es va escapar amb la bella dama sense pensar en les conseqüències, ja que aquesta estava casada. El seu marit al enterar-se de la noticia, va declarar la guerra a Troia, destruint així el regnat de Príam.
L'historia acaba amb l'imatge d'Afrodita buidant de objectes innecessaris la seva habitació, entre ells: la poma d'or, ja que ella no estava interessada amb l'objecte, sinó amb el que representava tenir-la ella.
Diuen que la poma d'or segueix a la terra, i que va causant problemes i conflictes a totes les persones que l'agafen. Tots els problemes, les guerres, els conflictes... de la terra, son causats per la poma. Així, que si veus una poma d'or, no l'agafis!
Zeus i Hera volen celebrar una festa amb tots els deus, i decideixen no convidar a Discòrdia perqué allà on va causa problemes. Però, malauradament, la deessa dels conflictes ho descobreix i decideix idear un plan per espanyar la festa. Després de pensar molt, decideix anar a la festa i deixar una poma d'or amb l'inscripció: ''Per a la deessa mes bella''. A partir d'aquest moment Hera, Afrodita i Atenea comencen a discutir sobre qui és de les tres la deessa més guapa. I Zeus, intentant posar pau, decideix demanar l'opinió a un humà, Paris.
Hermes acompanya a les tres deesses fins la terra, i elles comencen a tontejar amb ell. Intentant ser les elegides, les tres el sobornen amb diferents ofertes. I Paris, a l'escoltar l'oferta d'Afrodita: aconseguir l'amor de la dama més bella, la va triar a ella.
Tots junts, Paris inclós, van tornar a l'Olimp. Però això no va agradar gens al pare de Paris, en Príam, ja que al néixer el seu fill li van dir que aquest seria el causant de la destrucció del seu regne. Així que va idear un plan per enviar a Paris el més enfora possible: la terra. I al mateix temps, Paris desitjava anar a la terra per estar amb la seva estimada. Finalment, el seu pare el va enviar a la terra a complir amb una missió, i en Paris hi va anar encantat.
A l'arribar allà, Paris es va escapar amb la bella dama sense pensar en les conseqüències, ja que aquesta estava casada. El seu marit al enterar-se de la noticia, va declarar la guerra a Troia, destruint així el regnat de Príam.
L'historia acaba amb l'imatge d'Afrodita buidant de objectes innecessaris la seva habitació, entre ells: la poma d'or, ja que ella no estava interessada amb l'objecte, sinó amb el que representava tenir-la ella.
Diuen que la poma d'or segueix a la terra, i que va causant problemes i conflictes a totes les persones que l'agafen. Tots els problemes, les guerres, els conflictes... de la terra, son causats per la poma. Així, que si veus una poma d'or, no l'agafis!
Diàleg real, forn.
Client: Bon dia!
Fornera: Bon dia! Feia estona que no venies per aquí, tot be? S'altre dia vaig veure a tamare, està molt be de salut, eh!
Client: sí, ella segueix igual que sempre! Sembla que te 20 anys, tot es dia de banda a banda.
Fornera: Aso es guapo! Ja ens agradaria a tots arribar així a la seva edat.
Client: Hi arribarem, hi arribarem. Només ens em de cuidar i tenir tanta sort com ella.
Fornera: Esperem que sí! I tu tot be?
Client: Si, tot com sempre! Molt bé.
Fornera: Així m'agrada! I que vols que et possi?
Client: Tres barres de pa i una banya de xocolata, porfavor.
Fornera: Aquí tens!
Client: Moltes gràcies! Ens veim, cuidet!
Fornera: Adeu, records a tamare!
Fornera: Bon dia! Feia estona que no venies per aquí, tot be? S'altre dia vaig veure a tamare, està molt be de salut, eh!
Client: sí, ella segueix igual que sempre! Sembla que te 20 anys, tot es dia de banda a banda.
Fornera: Aso es guapo! Ja ens agradaria a tots arribar així a la seva edat.
Client: Hi arribarem, hi arribarem. Només ens em de cuidar i tenir tanta sort com ella.
Fornera: Esperem que sí! I tu tot be?
Client: Si, tot com sempre! Molt bé.
Fornera: Així m'agrada! I que vols que et possi?
Client: Tres barres de pa i una banya de xocolata, porfavor.
Fornera: Aquí tens!
Client: Moltes gràcies! Ens veim, cuidet!
Fornera: Adeu, records a tamare!
Pell d'ase
(El Príncep va fer cridar a totes les dones a palau per provar-se l'anell. Ho va fer amb l'esperança de trobar a la dona dels seus somnis, però cap dona noble tenia les mans prou petites i fines. Finalment, va cridar a ''Pell d'ase'', la qual va aparèixer amb una pell d'ase damunt i la cara bruta).
Príncep: Ets tu la qui viu al final del passadís fosc, a la tercera quadra de la granja?
Pell d'ase: Sí, senyor.
Príncep: Ensenya'm la ma! Ets la meva última esperança per trobar la propietària d'aquest preciós i car anell
Pell d'ase: Les meves mans estan brutes de cuidar animals, em sap greu.
Príncep: No importa, moltes vegades les aparences enganyen.
Pell d'ase: No vull posar en dubte la paraula del meu príncep, però no ho veig convenient.
Príncep: No et preocupis, serà un moment... Un anell no fa mal a ningú!
Pell d'ase: Confiaré amb vostè.
(Pell d'ase va treure la seva petita, blanca i delicada ma de princesa. Tothom es va sorprendre molt en veure aquella ma).
Príncep: No entenc la teva vergonya! Tens les mans més delicades que he vist mai
(Pell d'ase somriu contenta i avergonyida per les paraules del príncep. A continuació, aquest li prova l'anell i per sorpresa de tots, és la ma que cercaven!)
Príncep: Ets tu, la dona dels meus somnis! Ets tu la dona que em fa emmalaltir, la que ocupa el meu pensament de dia i de nit, i que no em deixa viure tranquil! Oh, delicada ma! Quant de temps esperant aquest moment... Ara, amb tots el respecte del món, et demano que et llevis les pells d'ase, i et canviïs les robes. Vull veure el teu verdader rostre!
Pell d'ase: Immediatament, ara venc.
(Pell d'ase se'n va a la seva quadra, es dutxa i es possar el seu vestit més guapo)
Príncep: Ets més guapa que en els meus somnis
Pell d'ase: Gràcies (avergonyida)
Príncep: Em donaríeu l'honor, de casar-me amb tú?
Pell d'ase: sí! sí! ho estava desitjant
(Els dos enamorats es besen apassionadament i celebren el seu amor amb tot el poble)
Príncep: Ets tu la qui viu al final del passadís fosc, a la tercera quadra de la granja?
Pell d'ase: Sí, senyor.
Príncep: Ensenya'm la ma! Ets la meva última esperança per trobar la propietària d'aquest preciós i car anell
Pell d'ase: Les meves mans estan brutes de cuidar animals, em sap greu.
Príncep: No importa, moltes vegades les aparences enganyen.
Pell d'ase: No vull posar en dubte la paraula del meu príncep, però no ho veig convenient.
Príncep: No et preocupis, serà un moment... Un anell no fa mal a ningú!
Pell d'ase: Confiaré amb vostè.
(Pell d'ase va treure la seva petita, blanca i delicada ma de princesa. Tothom es va sorprendre molt en veure aquella ma).
Príncep: No entenc la teva vergonya! Tens les mans més delicades que he vist mai
(Pell d'ase somriu contenta i avergonyida per les paraules del príncep. A continuació, aquest li prova l'anell i per sorpresa de tots, és la ma que cercaven!)
Príncep: Ets tu, la dona dels meus somnis! Ets tu la dona que em fa emmalaltir, la que ocupa el meu pensament de dia i de nit, i que no em deixa viure tranquil! Oh, delicada ma! Quant de temps esperant aquest moment... Ara, amb tots el respecte del món, et demano que et llevis les pells d'ase, i et canviïs les robes. Vull veure el teu verdader rostre!
Pell d'ase: Immediatament, ara venc.
(Pell d'ase se'n va a la seva quadra, es dutxa i es possar el seu vestit més guapo)
Príncep: Ets més guapa que en els meus somnis
Pell d'ase: Gràcies (avergonyida)
Príncep: Em donaríeu l'honor, de casar-me amb tú?
Pell d'ase: sí! sí! ho estava desitjant
(Els dos enamorats es besen apassionadament i celebren el seu amor amb tot el poble)
Monòleg de Shakespeare, versió vulgar.
Què putes he de fer? Ja estic fart, no sé si pigar-me un tir o continuar en aquesta merda de vida. Estic per agafar una pistola i fotre quatre tirs, així ho envii tot a pendre per es cul d'una puta vegada. Segur que si me mor no hauré d'aguantar cap subnormal que m'emprenyi i toqui es collons. Però estic acollunida, per el que pot passar després d'estirar sa pota. Estic de mala llet, ostia ja! Està ple de xentusa que me comanda i sa justícia va anar a pendre per cul fa estona. I per acabar de rematar, s'amor fot oi, ningú m'estima. No tenc motius per suportar sa vida malparida que m'ha tocat, tot seria tan fàcil com clavar-me un guinavet! I ja està, ben tiesu, però feliç.
Monòleg de Shakespeare, versió literària
Existir o no existir: aquest és el malson: ¿És millor patir en silenci ? Morir, passar a una altre vida? Somiar i deixar aquest món ple de problemes per sempre? I si descansant s'elimina el dolor i les males passades del destí, quin pot ser el millor final? Morir, i tal vegada somiar. Aquest és el problema. No sabem el que pot passar després de deixar aquest món. ¿Perquè aguantam el maltracte, els insults, les ofenses, el patiment, l'amor no correspost, les injustícies, el menyspreu i tot tipos de dolor? Tot podria acabar amb un simple punyal.
Obra per ser representada entre dos objectes
(Aquesta obra està pensada per a ser representada amb persones damunt un escenari disfressades.)
Poma: Bon dia senyora taronja!
Taronja: Bon dia senyora poma! Com està avui?
Poma: Estic un poc preocupada... (Diu acotant el cap)
Taronja: Que et passa?
Poma: Vaig arribar a aquesta casa amb les meves germanes, però no hi son!
Taronja: Els has cercat be? (preocupada)
Poma: Sí, (trista) però no hi ha manera... No hi son!
Taronja: I que creus que deu haver passat?
Poma: No ho sé, no ho entenc... No entenc res! Sempre he estat mes verda que les altres, creus que no m'accepten i per això m'han abandonat? (preocupada)
Taronja: No! Jo penso que deuen haver anat a algun lloc. Prest tornaran, tranquil·la!
Poma: Ahir, a la hora de dinar, vaig escoltar crits... Crec que eren de la meva germana petita!
Taronja: No diguis tonteries!
Poma: Ho jur! Ho jur! Vaig escoltar crits! (Cridant)
Taronja: Estàs totalment segura d'això? (sorpresa)
Poma: Sí! Totalment segura! Posaria la ma al foc!
Taronja: I no vas escoltar res mes?
Poma: Antes des crits, vaig escoltar unes veus molt entranyes...
Taronja: Jo crec que estaves somiant...
Poma: Hi ha confiança, no? Et puc confessar una cosa?
Taronja: (intrigada) Sí! Jo t'escolt! conta, conta...
Poma: Però no vull que riguis!
Taronja: Tranquil·la, el teu secret estarà en bones mans.
Poma: (avergonyida) Vaig veure com un gegant enorme l'agafava! Ella començava a cridar, però el gegant no en feia cas.
Taronja: ajajajajajja (riu) Venga, ves a dormir... Et fa falta!
Poma: No ho dic en broma! Era un gegant molt gran! Era un monstre molt estrany, tenia els cabells llargs i tenia dues cames amb les que podia caminar de peus!
Taronja: I que va fer després el monstre amb la teva germana?
Poma: Se la va menjar! Mentre ella cridava, i cridava.
Taronja: Em sap molt de greu per tu... Sí, em sap molt de greu que no tenguis el cap en el seu lloc! Deixa de dir tonteries i ves a dormir! Descansa una estona guapa!
Poma: Calla ja! Penso que aquest monstre ha fet el mateix amb les altres...
Taronja: No et canses d'inventar coses?
(Escoltem una porta que s'obra, i passos)
Poma: Que és aquesta renou?
Taronja: Tens por? (Amb aires de superioritat)
(Una ma gegant agafa a la taronja i la taronja comença a cridar)
Taronja:. Ahhhhhhhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Poma, ajuda'm! tenies rao! Ahhhhhhhhhhhhhh!
(Un gran silenci)
Poma: Jo ho he dit i ningú m'escolta... Soc el següent! Ahhhhhhhhhhhhh! (cridant)
(Es tanquen les llums i acana l'obra)
Poma: Bon dia senyora taronja!
Taronja: Bon dia senyora poma! Com està avui?
Poma: Estic un poc preocupada... (Diu acotant el cap)
Taronja: Que et passa?
Poma: Vaig arribar a aquesta casa amb les meves germanes, però no hi son!
Taronja: Els has cercat be? (preocupada)
Poma: Sí, (trista) però no hi ha manera... No hi son!
Taronja: I que creus que deu haver passat?
Poma: No ho sé, no ho entenc... No entenc res! Sempre he estat mes verda que les altres, creus que no m'accepten i per això m'han abandonat? (preocupada)
Taronja: No! Jo penso que deuen haver anat a algun lloc. Prest tornaran, tranquil·la!
Poma: Ahir, a la hora de dinar, vaig escoltar crits... Crec que eren de la meva germana petita!
Taronja: No diguis tonteries!
Poma: Ho jur! Ho jur! Vaig escoltar crits! (Cridant)
Taronja: Estàs totalment segura d'això? (sorpresa)
Poma: Sí! Totalment segura! Posaria la ma al foc!
Taronja: I no vas escoltar res mes?
Poma: Antes des crits, vaig escoltar unes veus molt entranyes...
Taronja: Jo crec que estaves somiant...
Poma: Hi ha confiança, no? Et puc confessar una cosa?
Taronja: (intrigada) Sí! Jo t'escolt! conta, conta...
Poma: Però no vull que riguis!
Taronja: Tranquil·la, el teu secret estarà en bones mans.
Poma: (avergonyida) Vaig veure com un gegant enorme l'agafava! Ella començava a cridar, però el gegant no en feia cas.
Taronja: ajajajajajja (riu) Venga, ves a dormir... Et fa falta!
Poma: No ho dic en broma! Era un gegant molt gran! Era un monstre molt estrany, tenia els cabells llargs i tenia dues cames amb les que podia caminar de peus!
Taronja: I que va fer després el monstre amb la teva germana?
Poma: Se la va menjar! Mentre ella cridava, i cridava.
Taronja: Em sap molt de greu per tu... Sí, em sap molt de greu que no tenguis el cap en el seu lloc! Deixa de dir tonteries i ves a dormir! Descansa una estona guapa!
Poma: Calla ja! Penso que aquest monstre ha fet el mateix amb les altres...
Taronja: No et canses d'inventar coses?
(Escoltem una porta que s'obra, i passos)
Poma: Que és aquesta renou?
Taronja: Tens por? (Amb aires de superioritat)
(Una ma gegant agafa a la taronja i la taronja comença a cridar)
Taronja:. Ahhhhhhhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Poma, ajuda'm! tenies rao! Ahhhhhhhhhhhhhh!
(Un gran silenci)
Poma: Jo ho he dit i ningú m'escolta... Soc el següent! Ahhhhhhhhhhhhh! (cridant)
(Es tanquen les llums i acana l'obra)
Penscriure 11, Manifest dia mundial del teatre (27 de març de 2011)
Diferents causes socials, econòmiques, polítiques... fan que el món vagi cada vegada pitjor. Cada dia hi ha morts per culpa de conflictes, els quals poden arribar a ser mundials. Les persones necessitem una petita esperança per seguir endavant, per lluitar contra totes aquestes injustícies. I per això, tenim el teatre.
El teatre ens dona missatges esperançadors, ens fa veure la part positiva de les coses, fa conèixer a la gent la paraula ''pau'' i ens obra un ventall de possibilitats i visions de futur. Gràcies al teatre les persones no se'n obliden del gran art d'imaginar, ja que el teatre ens mostra grans idees tretes de la nostra imaginació representades en escena. D'aquesta manera, en el teatre tot es possible. Tot.
Necessitem eliminar tots els conflictes que dificulten la nostra vida diària. Només així, les persones arribaran a conèixer un món pacific ple de teatre i felicitat.
El teatre ens dona missatges esperançadors, ens fa veure la part positiva de les coses, fa conèixer a la gent la paraula ''pau'' i ens obra un ventall de possibilitats i visions de futur. Gràcies al teatre les persones no se'n obliden del gran art d'imaginar, ja que el teatre ens mostra grans idees tretes de la nostra imaginació representades en escena. D'aquesta manera, en el teatre tot es possible. Tot.
Necessitem eliminar tots els conflictes que dificulten la nostra vida diària. Només així, les persones arribaran a conèixer un món pacific ple de teatre i felicitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)