No tenc paraules per descriure l'oi que em fas. Agafaria la teva cara i l'estamparia contra una pared! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii! T'odii amb totes les meves forces! No t'import gens? Com pots ser capaç de fer-me aixo? Em veus com una cosa insignificant? No signific res per a tu? Com em pots fer açò? T'odii! T'odii! No en vull saber res de tu!
L'altre dia mirava fotos de la nostra infància juntes. Ella i jo, ningú ens podia separar. No saps el que vaig plorar... Quins records! Sortim juntes per tots els llocs: cumple anys, dies festius, cap d'anys, dies d'estiu, dies d'estar per casa... per tot! Recordes el dia on em vaig pensar que la perdia? Ho vaig passar molt malament! No imaginava una vida sense ella! Era tan guapa i atractiva. Tenia algo especial que no em deixava separar-me d'ella, era com un vici per a jo! Pitjor que la nicotina per una persona fumadora... molt pitjor! Lo nostre era obsessió, passió...
I tot aixo ha acabat culpa teva! T'odii! T'odii! No em cansaré mai de dir-te que t'odii! Aquesta no te la perdonaré mai! M'has clavat una punyalada per l'esquena, atacant al que mes m'agrada. Has posat el dins dins la ferida i has anat a fer mal... Sabies perfectament, que el meu amor cap a ella era molt important per a jo! I per tot aixo, em venjaré. Serà una venjança cruel i molt dura. Jo de tu, dormiria sempre amb un ull obert, perquè quant menys ho esperis... pam! La venjança aconseguirà calmar o augmentar el meu odi, qui sap...
Per molt que culpa teva, mamà, ja no la pugui tenir al meu costat, vull cridar als quatre vents: MAI T'OLVIDARÉ, GAMEBOY!
dimarts, 20 de març del 2012
Carta d'amor
Fa temps que necessit xerrar amb tú. Tracta sobre algo important per a jo... No estic molt segura si confessar-ho és la millor opció, però no puc aguantar més!
Recordes el dia que ens vam conèixer? Qui em diria que pujant dalt l'escenari del karaoke d'aquell bar de mala mort, coneixeria a la persona més important de la meva vida? El principi els dos estàvem molt tallats, morts de vergonya. Érem dos desconeguts units aquell vespre pel destí!
Després tu em vas agafar la ma i vam començar a cantar. A partir d'aquell moment, tot va ser diferent... La vergonya va desaparèixer! Estava còmoda al costat d'un estrany... I a l'acabar la cançó et vaig mirar i vam començar a riure. Va ser aquí, quan em vaig donar compte de que formaries part de la meva vida.
I aquí estic, escrivint aquesta carta per confessar-te que t'estim! T'estim molt! Molt? Em quedo curta! No tenc paraules per dir el que sent per tú! Sé que tot aixo sona molt cursi, però és el que sent! No puc deixar de pensar amb tú... i si no hi ets, et trob tant a faltar..Ara mateix, no sé que faria sense tú! Ets molt especial en la meva vida, i no imagín el meu futur sense estar al teu costat.
Però, si tu no sents el mateix no vull que canvii res entre nosaltres. No et vull perdre! I si tu només vols amistat, ho acceptaré per poder seguir al teu costat.
Esper la teva resposta amb ànsies.
Amb molt d'amor, Alba.
Recordes el dia que ens vam conèixer? Qui em diria que pujant dalt l'escenari del karaoke d'aquell bar de mala mort, coneixeria a la persona més important de la meva vida? El principi els dos estàvem molt tallats, morts de vergonya. Érem dos desconeguts units aquell vespre pel destí!
Després tu em vas agafar la ma i vam començar a cantar. A partir d'aquell moment, tot va ser diferent... La vergonya va desaparèixer! Estava còmoda al costat d'un estrany... I a l'acabar la cançó et vaig mirar i vam començar a riure. Va ser aquí, quan em vaig donar compte de que formaries part de la meva vida.
I aquí estic, escrivint aquesta carta per confessar-te que t'estim! T'estim molt! Molt? Em quedo curta! No tenc paraules per dir el que sent per tú! Sé que tot aixo sona molt cursi, però és el que sent! No puc deixar de pensar amb tú... i si no hi ets, et trob tant a faltar..Ara mateix, no sé que faria sense tú! Ets molt especial en la meva vida, i no imagín el meu futur sense estar al teu costat.
Però, si tu no sents el mateix no vull que canvii res entre nosaltres. No et vull perdre! I si tu només vols amistat, ho acceptaré per poder seguir al teu costat.
Esper la teva resposta amb ànsies.
Amb molt d'amor, Alba.
dijous, 8 de març del 2012
Penscriure 13
Aquest penscriure parla sobre el desinterès de les persones cap al teatre. Molta gent, últimament, prefereix les noves tecnologies antes que al teatre. Veure a les persones enganxades a la televisió, a l'ordenador, al mòbil o a qualsevol aparell electrònic és molt trist. Culpa de tot aixo, perdem la cultura al nostre país. No ens adonem de que al passar tot el dia davant una pantalla, estem perdent el temps. Per qué no sortir i anar al teatre? Moltes persones no aprecien el teatre, ja que no el coneixen. Vivim en una societat on és més normal veure a un fiet de vuit anys amb un mòbil d'última tecnologia, que veure un fiet amb il·lusió per anar a una representació teatral. Entre tots hauríem d'impedir que tot això vagi a més, o serem els culpables de la falta de gent culta i de la mort del teatre.
Maleïda Poma, Resum lectura.
Maleïda Poma és una obra de teatre infantil escrita per Anna Ballester. Amb aquest llibre viatgem a la Grècia clàssica, on apareixeran presentats en la primera escena del primer acte els deus grecs més importants: Zeus, Déu del cel, el llamp, la pluja i el sol, defensor de la veritat i protector de la justícia; Hera, reina dels déus, protectora de les dones i del casament; Apol·lo, déu de la guerra i bellesa masculina; Hermes, missatger dels déus; Posidó, déu dels oceans; Discòrdia, deessa dels embolics i la discòrdia; Príam, Rei de Troia i representant del sexe; Paris, fill de Príam, el qual viu a la terra i fa de pastor; Hades; déu dels morts i de l'infern; Atenea; defesa de la saviesa i patrona dels guerrers; i per últim, Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa.
Zeus i Hera volen celebrar una festa amb tots els deus, i decideixen no convidar a Discòrdia perqué allà on va causa problemes. Però, malauradament, la deessa dels conflictes ho descobreix i decideix idear un plan per espanyar la festa. Després de pensar molt, decideix anar a la festa i deixar una poma d'or amb l'inscripció: ''Per a la deessa mes bella''. A partir d'aquest moment Hera, Afrodita i Atenea comencen a discutir sobre qui és de les tres la deessa més guapa. I Zeus, intentant posar pau, decideix demanar l'opinió a un humà, Paris.
Hermes acompanya a les tres deesses fins la terra, i elles comencen a tontejar amb ell. Intentant ser les elegides, les tres el sobornen amb diferents ofertes. I Paris, a l'escoltar l'oferta d'Afrodita: aconseguir l'amor de la dama més bella, la va triar a ella.
Tots junts, Paris inclós, van tornar a l'Olimp. Però això no va agradar gens al pare de Paris, en Príam, ja que al néixer el seu fill li van dir que aquest seria el causant de la destrucció del seu regne. Així que va idear un plan per enviar a Paris el més enfora possible: la terra. I al mateix temps, Paris desitjava anar a la terra per estar amb la seva estimada. Finalment, el seu pare el va enviar a la terra a complir amb una missió, i en Paris hi va anar encantat.
A l'arribar allà, Paris es va escapar amb la bella dama sense pensar en les conseqüències, ja que aquesta estava casada. El seu marit al enterar-se de la noticia, va declarar la guerra a Troia, destruint així el regnat de Príam.
L'historia acaba amb l'imatge d'Afrodita buidant de objectes innecessaris la seva habitació, entre ells: la poma d'or, ja que ella no estava interessada amb l'objecte, sinó amb el que representava tenir-la ella.
Diuen que la poma d'or segueix a la terra, i que va causant problemes i conflictes a totes les persones que l'agafen. Tots els problemes, les guerres, els conflictes... de la terra, son causats per la poma. Així, que si veus una poma d'or, no l'agafis!
Zeus i Hera volen celebrar una festa amb tots els deus, i decideixen no convidar a Discòrdia perqué allà on va causa problemes. Però, malauradament, la deessa dels conflictes ho descobreix i decideix idear un plan per espanyar la festa. Després de pensar molt, decideix anar a la festa i deixar una poma d'or amb l'inscripció: ''Per a la deessa mes bella''. A partir d'aquest moment Hera, Afrodita i Atenea comencen a discutir sobre qui és de les tres la deessa més guapa. I Zeus, intentant posar pau, decideix demanar l'opinió a un humà, Paris.
Hermes acompanya a les tres deesses fins la terra, i elles comencen a tontejar amb ell. Intentant ser les elegides, les tres el sobornen amb diferents ofertes. I Paris, a l'escoltar l'oferta d'Afrodita: aconseguir l'amor de la dama més bella, la va triar a ella.
Tots junts, Paris inclós, van tornar a l'Olimp. Però això no va agradar gens al pare de Paris, en Príam, ja que al néixer el seu fill li van dir que aquest seria el causant de la destrucció del seu regne. Així que va idear un plan per enviar a Paris el més enfora possible: la terra. I al mateix temps, Paris desitjava anar a la terra per estar amb la seva estimada. Finalment, el seu pare el va enviar a la terra a complir amb una missió, i en Paris hi va anar encantat.
A l'arribar allà, Paris es va escapar amb la bella dama sense pensar en les conseqüències, ja que aquesta estava casada. El seu marit al enterar-se de la noticia, va declarar la guerra a Troia, destruint així el regnat de Príam.
L'historia acaba amb l'imatge d'Afrodita buidant de objectes innecessaris la seva habitació, entre ells: la poma d'or, ja que ella no estava interessada amb l'objecte, sinó amb el que representava tenir-la ella.
Diuen que la poma d'or segueix a la terra, i que va causant problemes i conflictes a totes les persones que l'agafen. Tots els problemes, les guerres, els conflictes... de la terra, son causats per la poma. Així, que si veus una poma d'or, no l'agafis!
Diàleg real, forn.
Client: Bon dia!
Fornera: Bon dia! Feia estona que no venies per aquí, tot be? S'altre dia vaig veure a tamare, està molt be de salut, eh!
Client: sí, ella segueix igual que sempre! Sembla que te 20 anys, tot es dia de banda a banda.
Fornera: Aso es guapo! Ja ens agradaria a tots arribar així a la seva edat.
Client: Hi arribarem, hi arribarem. Només ens em de cuidar i tenir tanta sort com ella.
Fornera: Esperem que sí! I tu tot be?
Client: Si, tot com sempre! Molt bé.
Fornera: Així m'agrada! I que vols que et possi?
Client: Tres barres de pa i una banya de xocolata, porfavor.
Fornera: Aquí tens!
Client: Moltes gràcies! Ens veim, cuidet!
Fornera: Adeu, records a tamare!
Fornera: Bon dia! Feia estona que no venies per aquí, tot be? S'altre dia vaig veure a tamare, està molt be de salut, eh!
Client: sí, ella segueix igual que sempre! Sembla que te 20 anys, tot es dia de banda a banda.
Fornera: Aso es guapo! Ja ens agradaria a tots arribar així a la seva edat.
Client: Hi arribarem, hi arribarem. Només ens em de cuidar i tenir tanta sort com ella.
Fornera: Esperem que sí! I tu tot be?
Client: Si, tot com sempre! Molt bé.
Fornera: Així m'agrada! I que vols que et possi?
Client: Tres barres de pa i una banya de xocolata, porfavor.
Fornera: Aquí tens!
Client: Moltes gràcies! Ens veim, cuidet!
Fornera: Adeu, records a tamare!
Pell d'ase
(El Príncep va fer cridar a totes les dones a palau per provar-se l'anell. Ho va fer amb l'esperança de trobar a la dona dels seus somnis, però cap dona noble tenia les mans prou petites i fines. Finalment, va cridar a ''Pell d'ase'', la qual va aparèixer amb una pell d'ase damunt i la cara bruta).
Príncep: Ets tu la qui viu al final del passadís fosc, a la tercera quadra de la granja?
Pell d'ase: Sí, senyor.
Príncep: Ensenya'm la ma! Ets la meva última esperança per trobar la propietària d'aquest preciós i car anell
Pell d'ase: Les meves mans estan brutes de cuidar animals, em sap greu.
Príncep: No importa, moltes vegades les aparences enganyen.
Pell d'ase: No vull posar en dubte la paraula del meu príncep, però no ho veig convenient.
Príncep: No et preocupis, serà un moment... Un anell no fa mal a ningú!
Pell d'ase: Confiaré amb vostè.
(Pell d'ase va treure la seva petita, blanca i delicada ma de princesa. Tothom es va sorprendre molt en veure aquella ma).
Príncep: No entenc la teva vergonya! Tens les mans més delicades que he vist mai
(Pell d'ase somriu contenta i avergonyida per les paraules del príncep. A continuació, aquest li prova l'anell i per sorpresa de tots, és la ma que cercaven!)
Príncep: Ets tu, la dona dels meus somnis! Ets tu la dona que em fa emmalaltir, la que ocupa el meu pensament de dia i de nit, i que no em deixa viure tranquil! Oh, delicada ma! Quant de temps esperant aquest moment... Ara, amb tots el respecte del món, et demano que et llevis les pells d'ase, i et canviïs les robes. Vull veure el teu verdader rostre!
Pell d'ase: Immediatament, ara venc.
(Pell d'ase se'n va a la seva quadra, es dutxa i es possar el seu vestit més guapo)
Príncep: Ets més guapa que en els meus somnis
Pell d'ase: Gràcies (avergonyida)
Príncep: Em donaríeu l'honor, de casar-me amb tú?
Pell d'ase: sí! sí! ho estava desitjant
(Els dos enamorats es besen apassionadament i celebren el seu amor amb tot el poble)
Príncep: Ets tu la qui viu al final del passadís fosc, a la tercera quadra de la granja?
Pell d'ase: Sí, senyor.
Príncep: Ensenya'm la ma! Ets la meva última esperança per trobar la propietària d'aquest preciós i car anell
Pell d'ase: Les meves mans estan brutes de cuidar animals, em sap greu.
Príncep: No importa, moltes vegades les aparences enganyen.
Pell d'ase: No vull posar en dubte la paraula del meu príncep, però no ho veig convenient.
Príncep: No et preocupis, serà un moment... Un anell no fa mal a ningú!
Pell d'ase: Confiaré amb vostè.
(Pell d'ase va treure la seva petita, blanca i delicada ma de princesa. Tothom es va sorprendre molt en veure aquella ma).
Príncep: No entenc la teva vergonya! Tens les mans més delicades que he vist mai
(Pell d'ase somriu contenta i avergonyida per les paraules del príncep. A continuació, aquest li prova l'anell i per sorpresa de tots, és la ma que cercaven!)
Príncep: Ets tu, la dona dels meus somnis! Ets tu la dona que em fa emmalaltir, la que ocupa el meu pensament de dia i de nit, i que no em deixa viure tranquil! Oh, delicada ma! Quant de temps esperant aquest moment... Ara, amb tots el respecte del món, et demano que et llevis les pells d'ase, i et canviïs les robes. Vull veure el teu verdader rostre!
Pell d'ase: Immediatament, ara venc.
(Pell d'ase se'n va a la seva quadra, es dutxa i es possar el seu vestit més guapo)
Príncep: Ets més guapa que en els meus somnis
Pell d'ase: Gràcies (avergonyida)
Príncep: Em donaríeu l'honor, de casar-me amb tú?
Pell d'ase: sí! sí! ho estava desitjant
(Els dos enamorats es besen apassionadament i celebren el seu amor amb tot el poble)
Monòleg de Shakespeare, versió vulgar.
Què putes he de fer? Ja estic fart, no sé si pigar-me un tir o continuar en aquesta merda de vida. Estic per agafar una pistola i fotre quatre tirs, així ho envii tot a pendre per es cul d'una puta vegada. Segur que si me mor no hauré d'aguantar cap subnormal que m'emprenyi i toqui es collons. Però estic acollunida, per el que pot passar després d'estirar sa pota. Estic de mala llet, ostia ja! Està ple de xentusa que me comanda i sa justícia va anar a pendre per cul fa estona. I per acabar de rematar, s'amor fot oi, ningú m'estima. No tenc motius per suportar sa vida malparida que m'ha tocat, tot seria tan fàcil com clavar-me un guinavet! I ja està, ben tiesu, però feliç.
Monòleg de Shakespeare, versió literària
Existir o no existir: aquest és el malson: ¿És millor patir en silenci ? Morir, passar a una altre vida? Somiar i deixar aquest món ple de problemes per sempre? I si descansant s'elimina el dolor i les males passades del destí, quin pot ser el millor final? Morir, i tal vegada somiar. Aquest és el problema. No sabem el que pot passar després de deixar aquest món. ¿Perquè aguantam el maltracte, els insults, les ofenses, el patiment, l'amor no correspost, les injustícies, el menyspreu i tot tipos de dolor? Tot podria acabar amb un simple punyal.
Obra per ser representada entre dos objectes
(Aquesta obra està pensada per a ser representada amb persones damunt un escenari disfressades.)
Poma: Bon dia senyora taronja!
Taronja: Bon dia senyora poma! Com està avui?
Poma: Estic un poc preocupada... (Diu acotant el cap)
Taronja: Que et passa?
Poma: Vaig arribar a aquesta casa amb les meves germanes, però no hi son!
Taronja: Els has cercat be? (preocupada)
Poma: Sí, (trista) però no hi ha manera... No hi son!
Taronja: I que creus que deu haver passat?
Poma: No ho sé, no ho entenc... No entenc res! Sempre he estat mes verda que les altres, creus que no m'accepten i per això m'han abandonat? (preocupada)
Taronja: No! Jo penso que deuen haver anat a algun lloc. Prest tornaran, tranquil·la!
Poma: Ahir, a la hora de dinar, vaig escoltar crits... Crec que eren de la meva germana petita!
Taronja: No diguis tonteries!
Poma: Ho jur! Ho jur! Vaig escoltar crits! (Cridant)
Taronja: Estàs totalment segura d'això? (sorpresa)
Poma: Sí! Totalment segura! Posaria la ma al foc!
Taronja: I no vas escoltar res mes?
Poma: Antes des crits, vaig escoltar unes veus molt entranyes...
Taronja: Jo crec que estaves somiant...
Poma: Hi ha confiança, no? Et puc confessar una cosa?
Taronja: (intrigada) Sí! Jo t'escolt! conta, conta...
Poma: Però no vull que riguis!
Taronja: Tranquil·la, el teu secret estarà en bones mans.
Poma: (avergonyida) Vaig veure com un gegant enorme l'agafava! Ella començava a cridar, però el gegant no en feia cas.
Taronja: ajajajajajja (riu) Venga, ves a dormir... Et fa falta!
Poma: No ho dic en broma! Era un gegant molt gran! Era un monstre molt estrany, tenia els cabells llargs i tenia dues cames amb les que podia caminar de peus!
Taronja: I que va fer després el monstre amb la teva germana?
Poma: Se la va menjar! Mentre ella cridava, i cridava.
Taronja: Em sap molt de greu per tu... Sí, em sap molt de greu que no tenguis el cap en el seu lloc! Deixa de dir tonteries i ves a dormir! Descansa una estona guapa!
Poma: Calla ja! Penso que aquest monstre ha fet el mateix amb les altres...
Taronja: No et canses d'inventar coses?
(Escoltem una porta que s'obra, i passos)
Poma: Que és aquesta renou?
Taronja: Tens por? (Amb aires de superioritat)
(Una ma gegant agafa a la taronja i la taronja comença a cridar)
Taronja:. Ahhhhhhhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Poma, ajuda'm! tenies rao! Ahhhhhhhhhhhhhh!
(Un gran silenci)
Poma: Jo ho he dit i ningú m'escolta... Soc el següent! Ahhhhhhhhhhhhh! (cridant)
(Es tanquen les llums i acana l'obra)
Poma: Bon dia senyora taronja!
Taronja: Bon dia senyora poma! Com està avui?
Poma: Estic un poc preocupada... (Diu acotant el cap)
Taronja: Que et passa?
Poma: Vaig arribar a aquesta casa amb les meves germanes, però no hi son!
Taronja: Els has cercat be? (preocupada)
Poma: Sí, (trista) però no hi ha manera... No hi son!
Taronja: I que creus que deu haver passat?
Poma: No ho sé, no ho entenc... No entenc res! Sempre he estat mes verda que les altres, creus que no m'accepten i per això m'han abandonat? (preocupada)
Taronja: No! Jo penso que deuen haver anat a algun lloc. Prest tornaran, tranquil·la!
Poma: Ahir, a la hora de dinar, vaig escoltar crits... Crec que eren de la meva germana petita!
Taronja: No diguis tonteries!
Poma: Ho jur! Ho jur! Vaig escoltar crits! (Cridant)
Taronja: Estàs totalment segura d'això? (sorpresa)
Poma: Sí! Totalment segura! Posaria la ma al foc!
Taronja: I no vas escoltar res mes?
Poma: Antes des crits, vaig escoltar unes veus molt entranyes...
Taronja: Jo crec que estaves somiant...
Poma: Hi ha confiança, no? Et puc confessar una cosa?
Taronja: (intrigada) Sí! Jo t'escolt! conta, conta...
Poma: Però no vull que riguis!
Taronja: Tranquil·la, el teu secret estarà en bones mans.
Poma: (avergonyida) Vaig veure com un gegant enorme l'agafava! Ella començava a cridar, però el gegant no en feia cas.
Taronja: ajajajajajja (riu) Venga, ves a dormir... Et fa falta!
Poma: No ho dic en broma! Era un gegant molt gran! Era un monstre molt estrany, tenia els cabells llargs i tenia dues cames amb les que podia caminar de peus!
Taronja: I que va fer després el monstre amb la teva germana?
Poma: Se la va menjar! Mentre ella cridava, i cridava.
Taronja: Em sap molt de greu per tu... Sí, em sap molt de greu que no tenguis el cap en el seu lloc! Deixa de dir tonteries i ves a dormir! Descansa una estona guapa!
Poma: Calla ja! Penso que aquest monstre ha fet el mateix amb les altres...
Taronja: No et canses d'inventar coses?
(Escoltem una porta que s'obra, i passos)
Poma: Que és aquesta renou?
Taronja: Tens por? (Amb aires de superioritat)
(Una ma gegant agafa a la taronja i la taronja comença a cridar)
Taronja:. Ahhhhhhhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Ahhhhhhhhhh! Poma, ajuda'm! tenies rao! Ahhhhhhhhhhhhhh!
(Un gran silenci)
Poma: Jo ho he dit i ningú m'escolta... Soc el següent! Ahhhhhhhhhhhhh! (cridant)
(Es tanquen les llums i acana l'obra)
Penscriure 11, Manifest dia mundial del teatre (27 de març de 2011)
Diferents causes socials, econòmiques, polítiques... fan que el món vagi cada vegada pitjor. Cada dia hi ha morts per culpa de conflictes, els quals poden arribar a ser mundials. Les persones necessitem una petita esperança per seguir endavant, per lluitar contra totes aquestes injustícies. I per això, tenim el teatre.
El teatre ens dona missatges esperançadors, ens fa veure la part positiva de les coses, fa conèixer a la gent la paraula ''pau'' i ens obra un ventall de possibilitats i visions de futur. Gràcies al teatre les persones no se'n obliden del gran art d'imaginar, ja que el teatre ens mostra grans idees tretes de la nostra imaginació representades en escena. D'aquesta manera, en el teatre tot es possible. Tot.
Necessitem eliminar tots els conflictes que dificulten la nostra vida diària. Només així, les persones arribaran a conèixer un món pacific ple de teatre i felicitat.
El teatre ens dona missatges esperançadors, ens fa veure la part positiva de les coses, fa conèixer a la gent la paraula ''pau'' i ens obra un ventall de possibilitats i visions de futur. Gràcies al teatre les persones no se'n obliden del gran art d'imaginar, ja que el teatre ens mostra grans idees tretes de la nostra imaginació representades en escena. D'aquesta manera, en el teatre tot es possible. Tot.
Necessitem eliminar tots els conflictes que dificulten la nostra vida diària. Només així, les persones arribaran a conèixer un món pacific ple de teatre i felicitat.
dimecres, 1 de febrer del 2012
Dictat
A un petit barri pobre de Barcelona hi havia molta delinqüència. Les persones classe social alta no hi volen anar per aquest fet. Era un barri pobre, molt pobre, on hi vivien les persones més desgraciades: sense doblers, sense casa, sense estudis, sense educació... No hi havia res de bo!
Darrere unes capses de cartó, hi vivia en Miquel, un home de mitjana edat, tan o més pobre que la resta del barri, al qual no li agrada la soledat. Era un home diferent, molt especial. Vivia entre capses de cartó i una manta robada. Estava cansat de viure d'aquella manera. Es passava el dia pensant en la seva enamorada, una dona de classe mitja. No tenia el millor físic del món, ni era especial per a ningú, però per a ell era la seva vida. Ella també estava molt enamorada d'ell, però la família d'ella no acceptava aquella relació.
Aquell dia va canviar tot, tot va donar un gir molt gran. "Una senyora grassa va entrar en una panaderia. Era de mitjana edat: 40 o 50 anys. Tenia un aspecte normal, com una dona de fer feines. Si no fos perquè tenia una mirada esfereïdora diríeu que era una dona de vida avorrida, grisa i apagada. Sense cap altre interes que l'ha d'anar a cercar el pa cada dia. Però la dona va entrar vermella com un pebre, esbufegant, amb la cara desencaixada. Esperava amb molta impaciència que la dependenta despatxés al senyor que tenia davant. Quant li va tocar el torn amb un gest desesperat i amb una veu tremolosa va demanar de comprar tot el pa que quedava, tot."
En Miquel estava esperant a la seva estimada defora de la panaderia amb un cotxe robat. N'Anna va entrar i el cotxe va arrancar. Va conduir durant hores i hores per arribar a un lloc molt llunyà. El viatge va ser molt llarg, va durar més d'un més, on els dos amants s'alimentaven únicament de pa.
En Miquel i n'Anna van partir cap a un lloc nou per als dos, per començar una vida nova. Sense famílies, sense pobresa, sense res. Només es tenien a ells dos i als doblers estalviats de n'Anna per al viatge. I a partir d'aquell moment, els dos enamorats van poder viure la vida a la seva manera, i van ser molt feliços.
Darrere unes capses de cartó, hi vivia en Miquel, un home de mitjana edat, tan o més pobre que la resta del barri, al qual no li agrada la soledat. Era un home diferent, molt especial. Vivia entre capses de cartó i una manta robada. Estava cansat de viure d'aquella manera. Es passava el dia pensant en la seva enamorada, una dona de classe mitja. No tenia el millor físic del món, ni era especial per a ningú, però per a ell era la seva vida. Ella també estava molt enamorada d'ell, però la família d'ella no acceptava aquella relació.
Aquell dia va canviar tot, tot va donar un gir molt gran. "Una senyora grassa va entrar en una panaderia. Era de mitjana edat: 40 o 50 anys. Tenia un aspecte normal, com una dona de fer feines. Si no fos perquè tenia una mirada esfereïdora diríeu que era una dona de vida avorrida, grisa i apagada. Sense cap altre interes que l'ha d'anar a cercar el pa cada dia. Però la dona va entrar vermella com un pebre, esbufegant, amb la cara desencaixada. Esperava amb molta impaciència que la dependenta despatxés al senyor que tenia davant. Quant li va tocar el torn amb un gest desesperat i amb una veu tremolosa va demanar de comprar tot el pa que quedava, tot."
En Miquel estava esperant a la seva estimada defora de la panaderia amb un cotxe robat. N'Anna va entrar i el cotxe va arrancar. Va conduir durant hores i hores per arribar a un lloc molt llunyà. El viatge va ser molt llarg, va durar més d'un més, on els dos amants s'alimentaven únicament de pa.
En Miquel i n'Anna van partir cap a un lloc nou per als dos, per començar una vida nova. Sense famílies, sense pobresa, sense res. Només es tenien a ells dos i als doblers estalviats de n'Anna per al viatge. I a partir d'aquell moment, els dos enamorats van poder viure la vida a la seva manera, i van ser molt feliços.
El gran dictador - Discurso final
Aquest fragment de la pel·lícula "El gran Dictador", de Charles Chaplin, és una escena molt divertida on el protagonista i gran actor de cinema es fa passar per un dictador, en Hitler, i transmet idees contradictòries amb els pensaments reals del dictador.
Chaplin durant el discurs xerra d'un món on reina la pau. Un mon sense violència, armes, barreres entre països, desigualtat... Intenta fer veure a la gent que un món harmoniós és possible. En aquest món no hi hauria líders, ja que només governaria la pau. Els soldats lluitarien per la llibertat i no per a guanyar guerres. A més a més, no existirien els esclaus, la qual cosa és inhumana e injusta. Gràcies a tot aixó, les persones no seguiran una dictadura, sinó que podran opinar sobre les seves preferencies per a un futur millor.
Per a que tot això es fagi realitat, les persones hauran de deixar els pensaments del passat i imaginar un nou futur sense malicia i codicia.
En la meva opinió, el discurs de Chaplin és molt emotiu i molt encertat, ja que xerra d'un futur millor per a tothom. Ell no mira per al seu propi benestar, mira per el benestar de tothom. No és fàcil aconseguir el món del que parla aquest gran actor, però moltes vegades, lluitant els somnis es poden fer realitat.
Penscriure 9
“Si un hombre experimenta alegría, entonces la expresa mediante palabras. Si las palabras no le bastan, canta las palabras. Si las palabras cantadas no le bastan, entonces toma un instrumento musical. Si el instrumento musical no le basta, entonces comienzan sus manos a agitarse y sus pies a patalear en el suelo”.
Aquesta oració expressa la necessitat dels homes en expressar els nostres sentiments. Una persona al sentir alegria, tristesa, emoció, melancolia o qualsevol altre emoció humana, té sa necessitat de expressar-ho. Per a fer-ho, pot fer diferents coses depenent de l'emoció i del caràcter de l'individuu. Això sí, sempre de forma artística.
Algunes persones tenen facilitat a l'hora d'escriure, de manera que al voler expressar aquest conjunt de sentiments ho emmarquen amb les paraules. Però, per a altres, això no es suficient per expressar-ho tot! Així que decideixen, cantar, ballar, actuar, pintar... El que els hi surti del cor! També hi ha persones que tenen talent amb la música i aconsegueixen expressar amb gran precisió els seus pensaments.
Expressar d'aquesta manera els teus sentiments no és fàcil! Poques persones arriben a expressar al món la totalitat de les seves emocions. Però, d'una manera o altra, tothom intenta manifestar-se artísticament per desfogar-se i sentir-se bé amb ell mateix.
Aquesta oració expressa la necessitat dels homes en expressar els nostres sentiments. Una persona al sentir alegria, tristesa, emoció, melancolia o qualsevol altre emoció humana, té sa necessitat de expressar-ho. Per a fer-ho, pot fer diferents coses depenent de l'emoció i del caràcter de l'individuu. Això sí, sempre de forma artística.
Algunes persones tenen facilitat a l'hora d'escriure, de manera que al voler expressar aquest conjunt de sentiments ho emmarquen amb les paraules. Però, per a altres, això no es suficient per expressar-ho tot! Així que decideixen, cantar, ballar, actuar, pintar... El que els hi surti del cor! També hi ha persones que tenen talent amb la música i aconsegueixen expressar amb gran precisió els seus pensaments.
Expressar d'aquesta manera els teus sentiments no és fàcil! Poques persones arriben a expressar al món la totalitat de les seves emocions. Però, d'una manera o altra, tothom intenta manifestar-se artísticament per desfogar-se i sentir-se bé amb ell mateix.
Nit de Nadal, Monnom.
Els actors d'aquest vídeo formen part del grup d'arts escèniques de segon de batxillerat de l'institut IES Josep Maria Quadrado. Es va realitzar a Ciutadella, devora la catedral, amb la intenció de fer veure a la gent la situació tecnològica actual.
Es van reunir tot el grup al mig del carrer i van representar l'escena de la nit de nadal. Tots van sopar i van disfrutar de la velada junts, però sense dirigir-se la paraula, ja que estaven massa preocupats en ocupar-se del mòbil, el portàtil, els vídeo jocs o qualsevol altre tecnologia.
Amb tot això, volien fer veure la gravetat de la societat actual. Moltes persones prefereixen estar parlant per telèfon o estar davant l'ordenador, que parlar cara a cara. Altres no surten de casa per jugar amb la ''Play station'' o mirar televisió. Aquests fets son molt greus! Davant una pantalla et pots comunicar amb una persona, però no pots sentir la seva presencia, la seva calor, els seus moviments... és molt mes fred! Culpa de la tecnologia les persones semblem robots, i això ha de canviar.
Monnom ens intenta fer obrir els ulls, però molta gent no se'n adona... i tú que prefereixes: estar amb una pantalla o passar el temps amb els teus éssers més estimats?
divendres, 6 de gener del 2012
Homenatge a Teresa
Havia una vegada una al·loteta
anomenada Teresa. Era una noia molt enamoradissa i alegre, sempre reia.
Un dia va conèixer a un noi molt especial, en Dani. Era un al·lot de la mateixa edat amb el qual compartia molts interessos, com el vals i la música. Gràcies a això, van viure experiències molt polides que farien dels dies grisos de la guerra dies inoblidables, plens d'amor, moments, records i passió.
Però, com diuen: tot té un final. Na Teresa i en Dani van compartir el millor vespre de la seva vida, i van ballar fins que van veure el sol sortir. Va ser un vespre inoblidable... Per desgràcia, al dia següent es va produir un bombardeig després de la partida de'n Dani. Ell no va sobreviure a aquesta experiència. Ella sí, però mai va tornar a ser la mateixa. A partir d'aquell moment va ser coneguda com: "Na Teresa, la boja".
Els adults del poble no volien saber res d'ella, deien que estava boja i es mereixia estar sola. En canvi els fillets del poble estaven encantats d'anar a casa de la Teresa per escoltar les seves histories i teories de la vida.
Tots ells l'envoltaven, i ella despentinada i gaire bé sense roba, explicava els seus records i altres històries. Sempre ho feia sense tallar-se ni un pel. Ho explicava tot amb pels i senyals. Mai es deixava ni un detall i ho deia tot de forma directa, clara i sincera.
Va explicar mil i una histories. Però els fillets sempre volien tornar a escoltar les mateixes. Una d'elles era l'explicació dels reis d'Orient.
Un dia va conèixer a un noi molt especial, en Dani. Era un al·lot de la mateixa edat amb el qual compartia molts interessos, com el vals i la música. Gràcies a això, van viure experiències molt polides que farien dels dies grisos de la guerra dies inoblidables, plens d'amor, moments, records i passió.
Però, com diuen: tot té un final. Na Teresa i en Dani van compartir el millor vespre de la seva vida, i van ballar fins que van veure el sol sortir. Va ser un vespre inoblidable... Per desgràcia, al dia següent es va produir un bombardeig després de la partida de'n Dani. Ell no va sobreviure a aquesta experiència. Ella sí, però mai va tornar a ser la mateixa. A partir d'aquell moment va ser coneguda com: "Na Teresa, la boja".
Els adults del poble no volien saber res d'ella, deien que estava boja i es mereixia estar sola. En canvi els fillets del poble estaven encantats d'anar a casa de la Teresa per escoltar les seves histories i teories de la vida.
Tots ells l'envoltaven, i ella despentinada i gaire bé sense roba, explicava els seus records i altres històries. Sempre ho feia sense tallar-se ni un pel. Ho explicava tot amb pels i senyals. Mai es deixava ni un detall i ho deia tot de forma directa, clara i sincera.
Va explicar mil i una histories. Però els fillets sempre volien tornar a escoltar les mateixes. Una d'elles era l'explicació dels reis d'Orient.
"Els reis d'Orient no existeixen." Deia,
"Creis que és possible
que tres homes tenguin temps suficient per deixar regals a tots els nens durant
una nit?
És impossible.
I com poden saber els vostres gustos? Com poden saber que volies una munyeca i no
un puzzle?
Els vostres pares dirien: ''Els reis d'Orient ho saben tot perquèmàgics''.
Però la màgia no existeix, ja que amb la màgia ho podríem controlar tot. Però no es
així, no podem canviar el curs de les coses i les desgràcies segueixen a la
terra. Per tant, ni els reis mags ni la màgia és real. Qui coneix tan els
vostres gustos com per regalar el que voleu? Qui es capaç d'entrar dins les
vostres cases sense crear escàndols? Qui us estima tant com per fer molts de regals per a vosaltres? Només
existeixen dues persones capaces de fer tot això per cada un de vosaltres: el
vostre pare i la vostra mare. Sí, els reis mags son els vostres pares. Però no
hi ha que estar trist per aquest fet. Al contrari, sempre hi ha que alegrar-se
de tenir uns pares tan màgics que us estimen i fan regals. Els reis d'Orient no
existeixen, però l'amor del vostres pares, sí."
Na Teresa era una dona marcada per el seu passat, i tenia dificultats per
expressar optimisme. Per això, sempre veia les coses tan
clares i ens explicava la vida tal i com era. Ella sempre deia que els pares
ens intentaven protegir de la vida i per això ens ocultaven la veritat. Però, això era el
pitjor que ens podien fer. D'aquesta manera ella es preocupava per avisar a
tots nosaltres que els esperits no existeixen, ni els fantasmes o els homes
llop. Tot això
formava part de la nostra imaginació, igual que els reis d'Orient o el Ratolí Pérez.
Els fillets estaven molt sorpresos al escoltar aquesta historia, ja que na Teresa era la única persona que els hi explicava d'aquesta manera. No obstant, estaven més sorpresos al escoltar l'historia sobre on procedien les persones. Normalment, els pares ho explicaven amb l'historia de la abella i la flor, o altres histories similars. Però na Teresa ho amb una història d'amor:
Els fillets estaven molt sorpresos al escoltar aquesta historia, ja que na Teresa era la única persona que els hi explicava d'aquesta manera. No obstant, estaven més sorpresos al escoltar l'historia sobre on procedien les persones. Normalment, els pares ho explicaven amb l'historia de la abella i la flor, o altres histories similars. Però na Teresa ho amb una història d'amor:
''Un home i una dona al estar enamorats'', Deia ella, ''Decidiendonar fruit del seu amor amb un fill o una filla. Això ho havien d'aconseguir amb el contacte físic. Al principi, comencen a donar-se petons apoderats per la passió..."
Per molt que contés totes aquestes i histories i més, la que ens agradava més escoltar a nosaltres era la seva pròpia historia d'amor.
"L'amor és allò més polit de la vida. És aquell sentiment cap a una altre persona que ens permet fer les bogeries menys imaginades. L'amor ens dona ganes de viure, de recórrer mon, d'experimentar sensacions noves, d'estimar i ser estimat... L'amor és la única cosa màgica de la vida, ja que gràcies a ell amb un sol gest pots arribar a ser la persona més feliç de l'univers. L'amor sincer es preciós, és la cosa més bonica! L'amor... no hi ha suficients paraules per descriure "amor". El meu cor té nom: Dani. Aquest nom fa referencia a la persona més meravellosa, encantadora, divertida, sincera, feliç i màgica, que he conegut mai. Aquest nom va conquistar el meu cor i em va ensenyar el significat de la paraula ''amor''. Gràcies a ell, vaig sentir aquest sentiment tan especial del qual estic parlant. Ell em va donar les ganes de viure."
"Vaig
viure grans moments al seu costat! Molts de moments inesperats,
divertits, especials e inoblidables. I sempre recordaré l'ultima nit al seu
costat. Era un diumenge i estàvem en plena guerra civil. Ell va venir a casa i
em va dur a una casa abandonada, però molt intima. Tots els llocs eren perfecte
si estava al seu costat. Després d'un sopar romàntic amb veles incloses, va
posar la música d'un preciós vals. Ens vam passar tota la nit ballant vals. Ens
ho vam passar genial i vam riure molt. A més a més, ens vam contar les nostres
vides i vam fer allò que fan els pares per a quedar-se embarassats, però només
per plaer i per amor. No vaig dormir gens. Un moment en el que estàvem estirats
damunt el llit, ell va tancar els ulls i el vaig quedar mirant durant molt de
temps. Mai havia vist un paisatge tan meravellós... i no em cansava de
mirar-l'ho. Per a jo, era l'home perfecte. Però desgraciadament, al matí
següent el vaig haver de despertar després d'un gran esforç, ja que havíem de partir d'aquell lloc. Em
va acompanyar fins a la meva casa i ens vam acomiadar amb un apassionat petó.
Aquell vespre em va dir que m'estimava, i jo, també." Explicava na Teresa
amb llàgrimes als ulls, "Desgraciadament, uns dies més tard em va arribar
una carta on deia que en Dani havia mort en un bombardeig. Em
va caure el mon damunt i em costava respirar.
Aquell sentiment m'estava matant... Però, amb els anys vaig aconseguir
superar-ho. I ara al pensar amb en Dani, penso amb l'amor de la meva vida
i en tots els moments bons. Sobretot, penso en nosaltres dos ballant el vals.
Intent evitar el dolor, i gràcies a vosaltres i la vostra companyia, fillets,
ho aconsegueix. Vosaltres sou joves, i encara no sabeu el significat de la
paraula ''amor'', però teniu la sort de
tenir tota una vida per davant per descobrir-ho. Tranquils, fillets meus,
vosaltres també tindreu el plaer de tastar el gust agredolç de l'amor."
Els fillets estaven desconcertats i impacients per conèixer aquest sentiment del qual
sempre parlava na Teresa. Amb tot això de l'historia del vals, ella sempre
els hi ensenyava a ballar, cantar i tocar la guitarra. Potser els adults no en
volien saber res, pero els nens estaven encantats amb
ella.
I això es l'historia, d'una sabia dona que ensenyava als més petits a sobreviure, a veure les coses de forma clara i no deixar-se enganyar per als més grans. Però sobretot, això és l'historia de na Teresa, la dona boja que ensenyava a estimar.
I això es l'historia, d'una sabia dona que ensenyava als més petits a sobreviure, a veure les coses de forma clara i no deixar-se enganyar per als més grans. Però sobretot, això és l'historia de na Teresa, la dona boja que ensenyava a estimar.
E. Barba. Teòric i director teatral
"Teatre és un terme tan extens i indefinit dins la nostra societat occidental, que sota aquest nom s'accepten tot tipus de coses. A vegades n'hi ha prou que algú digui alguna cosa mentre es mou".
El teatre és un terme molt ampli on hi formen part diferents tipus d'espectacle. Per a que hi hagi teatre, ha d'haver moviment i com a mínim, un personatge. Gràcies al teatre, tan els actors com el públic poden desconnectar dels seus problemes, viure noves experiències, aprendre, experimentar tota mena de sentiments... Fins i tot, els actors poden viure temporalment dins la vida d'una altre persona completament diferent a ella.
Hi ha molts de tipus de teatre. Al pensar en la paraula "teatre", normalment, tothom pensa en un escenari amb un decorat especial, llums i personatges actuant. Però, no tot el teatre es això. Un mim és una persona la qual actua d'una manera singular, sense xerrar, formant d'aquesta manera un espectacle, i per tant: teatre. Aquí podríem parlar de teatre mut. No es necessari xerrar per fer teatre, l'únic necessari és: el moviment. Així, la dança i els nombres de circ també formen part del teatre.
Per aquest motiu, moltes persones consideren teatre simplement a una persona que xerra mentre es mou. Ja que gràcies a aquest moviment, aquesta persona pot expressar-se i manifestar els seus sentiments. A vegades, un gest diu més que mil paraules.
En algunes situacions les persones fan teatre en la vida real, al ser obligats a interpretar situacions que no son del seu gust o que surten fora de la rutina de la seva vida. Normalment, ho fan per aconseguir els seus propòsits. Per exemple, un lladre és una persona que interpreta el seu paper durant un període de temps. Al aconseguir els seus objectius, en aquest cas robar, torna a ser la persona que és diàriament. D'aquesta manera, el lladre està actuant i fent teatre fins retornar a la seva vida.
Una situació molt comú sería entre una mare i un fill. Ell comença a plorar i cridar, i la mare diu: ''No fagis més teatre". O dos amics estan parlant, un d'ells diu una tonteria molt gran i l'altre contesta: "Deixa de fer teatre i de dir mentides". Per això deim que el teatre és una gran mentida, la qual crea il·lusions.
Per això hi ha persones que consideren que tot és teatre, ja que el teatre ens envolta dia a dia i no ens adonam. El moviment està en tots els llocs.
El teatre és un terme molt ampli on hi formen part diferents tipus d'espectacle. Per a que hi hagi teatre, ha d'haver moviment i com a mínim, un personatge. Gràcies al teatre, tan els actors com el públic poden desconnectar dels seus problemes, viure noves experiències, aprendre, experimentar tota mena de sentiments... Fins i tot, els actors poden viure temporalment dins la vida d'una altre persona completament diferent a ella.
Hi ha molts de tipus de teatre. Al pensar en la paraula "teatre", normalment, tothom pensa en un escenari amb un decorat especial, llums i personatges actuant. Però, no tot el teatre es això. Un mim és una persona la qual actua d'una manera singular, sense xerrar, formant d'aquesta manera un espectacle, i per tant: teatre. Aquí podríem parlar de teatre mut. No es necessari xerrar per fer teatre, l'únic necessari és: el moviment. Així, la dança i els nombres de circ també formen part del teatre.
Per aquest motiu, moltes persones consideren teatre simplement a una persona que xerra mentre es mou. Ja que gràcies a aquest moviment, aquesta persona pot expressar-se i manifestar els seus sentiments. A vegades, un gest diu més que mil paraules.
En algunes situacions les persones fan teatre en la vida real, al ser obligats a interpretar situacions que no son del seu gust o que surten fora de la rutina de la seva vida. Normalment, ho fan per aconseguir els seus propòsits. Per exemple, un lladre és una persona que interpreta el seu paper durant un període de temps. Al aconseguir els seus objectius, en aquest cas robar, torna a ser la persona que és diàriament. D'aquesta manera, el lladre està actuant i fent teatre fins retornar a la seva vida.
Una situació molt comú sería entre una mare i un fill. Ell comença a plorar i cridar, i la mare diu: ''No fagis més teatre". O dos amics estan parlant, un d'ells diu una tonteria molt gran i l'altre contesta: "Deixa de fer teatre i de dir mentides". Per això deim que el teatre és una gran mentida, la qual crea il·lusions.
Per això hi ha persones que consideren que tot és teatre, ja que el teatre ens envolta dia a dia i no ens adonam. El moviment està en tots els llocs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)