Homenatge a Teresa

Havia una vegada una al·loteta anomenada Teresa. Era una noia molt enamoradissa i alegre, sempre reia.

Un dia va conèixer a un noi molt especial, en Dani. Era un al·lot de la mateixa edat amb el qual compartia molts interessos, com el vals i la música. Gràcies a això, van viure experiències molt polides que farien dels dies grisos de la guerra dies inoblidables, plens d'amor, moments, records i passió.

Però, com diuen: tot té un final. Na Teresa i en Dani van compartir el millor vespre de la seva vida, i van ballar fins que van veure el sol sortir. Va ser un vespre inoblidable... Per desgràcia, al dia següent es va produir un bombardeig després de la partida de'n Dani. Ell no va sobreviure a aquesta experiència. Ella sí, però mai va tornar a ser la mateixa. A partir d'aquell moment va ser coneguda com: "Na Teresa, la boja".

Els adults del poble no volien saber res d'ella, deien que estava boja i es mereixia estar sola. En canvi els fillets del poble estaven encantats d'anar a casa de la Teresa per escoltar les seves histories i teories de la vida.

Tots ells l'envoltaven, i ella despentinada i gaire bé sense roba, explicava els seus records i altres històries. Sempre ho feia sense tallar-se ni un pel. Ho explicava tot amb pels i senyals. Mai es deixava ni un detall i ho deia tot de forma directa, clara i sincera.

Va explicar mil i una histories. Però els fillets sempre volien tornar a escoltar les mateixes. Una d'elles era l'explicació dels reis d'Orient.

"Els reis d'Orient no existeixen." Deia, "Creis que és possible que tres homes tenguin temps suficient per deixar regals a tots els nens durant una nit? És impossible. I com poden saber els vostres gustos? Com poden saber que volies una munyeca i no un puzzle? Els vostres pares dirien: ''Els reis d'Orient ho saben tot perquèmàgics''. Però la màgia no existeix, ja que amb la màgia ho podríem controlar tot. Però no es així, no podem canviar el curs de les coses i les desgràcies segueixen a la terra. Per tant, ni els reis mags ni la màgia és real. Qui coneix tan els vostres gustos com per regalar el que voleu? Qui es capaç d'entrar dins les vostres cases sense crear escàndols? Qui us estima tant com per fer molts de regals per a vosaltres? Només existeixen dues persones capaces de fer tot això per cada un de vosaltres: el vostre pare i la vostra mare. Sí, els reis mags son els vostres pares. Però no hi ha que estar trist per aquest fet. Al contrari, sempre hi ha que alegrar-se de tenir uns pares tan màgics que us estimen i fan regals. Els reis d'Orient no existeixen, però l'amor del vostres pares, sí."  

Na Teresa era una dona marcada per el seu passat, i tenia dificultats per expressar optimisme. Per això, sempre veia les coses tan clares i ens explicava la vida tal i com era. Ella sempre deia que els pares ens intentaven protegir de la vida i per això ens ocultaven la veritat. Però, això era el pitjor que ens podien fer. D'aquesta manera ella es preocupava per avisar a tots nosaltres que els esperits no existeixen, ni els fantasmes o els homes llop. Tot això formava part de la nostra imaginació, igual que els reis d'Orient o el Ratolí Pérez.

Els fillets estaven molt sorpresos al escoltar aquesta historia, ja que na Teresa era la única persona que els hi explicava d'aquesta manera. No obstant, estaven més sorpresos al escoltar l'historia sobre on procedien les persones. Normalment, els pares ho explicaven amb l'historia de la abella i la flor, o altres histories similars. Però na Teresa ho amb una història d'amor:

''Un home i una dona al estar enamorats'', Deia ella, ''Decidiendonar fruit del seu amor amb un fill o una filla. Això ho havien d'aconseguir amb el contacte físic. Al principi, comencen a donar-se petons apoderats per la passió..."

Per molt que contés totes aquestes i histories i més, la que ens agradava més escoltar a nosaltres era la seva pròpia historia d'amor.

"L'amor és allò més polit de la vida. És aquell sentiment cap a una altre persona que ens permet fer les bogeries menys imaginades. L'amor ens dona ganes de viure, de recórrer mon, d'experimentar sensacions noves, d'estimar i ser estimat... L'amor és la única cosa màgica de la vida, ja que gràcies a ell amb un sol gest pots arribar a ser la persona més feliç de l'univers. L'amor sincer es preciós, és la cosa més bonica! L'amor... no hi ha suficients paraules per descriure "amor". El meu cor té nom: Dani. Aquest nom fa referencia a la persona més meravellosa, encantadora, divertida, sincera, feliç i màgica, que he conegut mai. Aquest nom va conquistar el meu cor i em va ensenyar el significat de la paraula ''amor''. Gràcies a ell, vaig sentir aquest sentiment tan especial del qual estic parlant. Ell em va donar les ganes de viure."

"Vaig viure grans moments al seu costat! Molts de moments inesperats, divertits, especials e inoblidables. I sempre recordaré l'ultima nit al seu costat. Era un diumenge i estàvem en plena guerra civil. Ell va venir a casa i em va dur a una casa abandonada, però molt intima. Tots els llocs eren perfecte si estava al seu costat. Després d'un sopar romàntic amb veles incloses, va posar la música d'un preciós vals. Ens vam passar tota la nit ballant vals. Ens ho vam passar genial i vam riure molt. A més a més, ens vam contar les nostres vides i vam fer allò que fan els pares per a quedar-se embarassats, però només per plaer i per amor. No vaig dormir gens. Un moment en el que estàvem estirats damunt el llit, ell va tancar els ulls i el vaig quedar mirant durant molt de temps. Mai havia vist un paisatge tan meravellós... i no em cansava de mirar-l'ho. Per a jo, era l'home perfecte. Però desgraciadament, al matí següent el vaig haver de despertar després d'un gran esforç, ja que havíem de partir d'aquell lloc. Em va acompanyar fins a la meva casa i ens vam acomiadar amb un apassionat petó. Aquell vespre em va dir que m'estimava, i jo, també." Explicava na Teresa amb llàgrimes als ulls, "Desgraciadament, uns dies més tard em va arribar una carta on deia que en Dani havia mort en un bombardeig. Em va caure el mon damunt i em costava respirar. Aquell sentiment m'estava matant... Però, amb els anys vaig aconseguir superar-ho. I ara al pensar amb en Dani, penso amb l'amor de la meva vida i en tots els moments bons. Sobretot, penso en nosaltres dos ballant el vals. Intent evitar el dolor, i gràcies a vosaltres i la vostra companyia, fillets, ho aconsegueix. Vosaltres sou joves, i encara no sabeu el significat de la paraula ''amor'', però teniu la sort de tenir tota una vida per davant per descobrir-ho. Tranquils, fillets meus, vosaltres també tindreu el plaer de tastar el gust agredolç de l'amor."

Els fillets estaven desconcertats i impacients per conèixer aquest sentiment del qual sempre parlava na Teresa. Amb tot això de l'historia del vals, ella sempre els hi ensenyava a ballar, cantar i tocar la guitarra. Potser els adults no en volien saber res, pero els nens estaven encantats amb ella.

I això es l'historia, d'una sabia dona que ensenyava als més petits a sobreviure, a veure les coses de forma clara i no deixar-se enganyar per als més grans. Però sobretot, això és l'historia de na Teresa, la dona boja que ensenyava a estimar.

E. Barba. Teòric i director teatral

"Teatre és un terme tan extens i indefinit dins la nostra societat occidental, que sota aquest nom s'accepten tot tipus de coses. A vegades n'hi ha prou que algú digui alguna cosa mentre es mou".


El teatre és un terme molt ampli on hi formen part diferents tipus d'espectacle. Per a que hi hagi teatre, ha d'haver moviment i com a mínim, un personatge. Gràcies al teatre, tan els actors com el públic poden desconnectar dels seus problemes, viure noves experiències, aprendre, experimentar tota mena de sentiments...  Fins i tot, els actors poden viure temporalment dins la vida d'una altre persona completament diferent a ella.

Hi ha molts de tipus de teatre. Al pensar en la paraula "teatre", normalment, tothom pensa en un escenari amb un decorat especial, llums i personatges actuant. Però, no tot el teatre es això. Un mim és una persona la qual actua d'una manera singular, sense xerrar, formant d'aquesta manera un espectacle, i per tant: teatre. Aquí podríem parlar de teatre mut. No es necessari xerrar per fer teatre, l'únic necessari és: el moviment. Així, la dança i els nombres de circ també formen part del teatre.

Per aquest motiu, moltes persones consideren teatre simplement a una persona que xerra mentre es mou. Ja que gràcies a aquest moviment, aquesta persona pot expressar-se i manifestar els seus sentiments. A vegades, un gest diu més que mil paraules.

En algunes situacions les persones fan teatre en la vida real, al ser obligats a interpretar situacions que no son del seu gust o que surten fora de la rutina de la seva vida. Normalment, ho fan per aconseguir els seus propòsits. Per exemple, un lladre és una persona que interpreta el seu paper durant un període de temps. Al aconseguir els seus objectius, en aquest cas robar, torna a ser la persona que és diàriament. D'aquesta manera, el lladre està actuant i fent teatre fins retornar a la seva vida.

Una situació molt comú sería entre una mare i un fill. Ell comença a plorar i cridar, i la mare diu: ''No fagis més teatre". O dos amics estan parlant, un d'ells diu una tonteria molt gran i l'altre contesta: "Deixa de fer teatre i de dir mentides". Per això deim que el teatre és una gran mentida, la qual crea il·lusions.

Per això hi ha persones que consideren que tot és teatre, ja que el teatre ens envolta dia a dia i no ens adonam. El moviment està en tots els llocs.